1.3.11

de la informació sobre la formació

Veig i escolto la meva consellera a TV3. Com passa massa sovint, m'assabento de resolucions, algunes esperades i d'altres inesperades, que m'afecten a través dels mitjans i no em pregunto el motiu perquè ja el sé, però em fot. És clar que si ho diu a través de “la nostra”... O "la nostra" era “La Caixa”? Després, quan els vagui, ens escriuran una carta de reconeixement o d'ànims d'aquelles que no diuen res que no sapiguem. És el que hi havia, el que hi ha i el que hi haurà.

Em fa gràcia la consellera quan repeteix un tòpic que diu que s'aprèn llengua llegint, i es refereix al pla per acabar amb les faltes (no recordo si especifica l'ortografia) que fan fins i tot els alumnes d'edat provecta. Penso que no, que llegint s'aprèn a llegir i que un bon lector pot arribar a escriure bé, però s'aprèn a escriure escrivint; de la mateixa manera que es pot adquirir un bon domini de la llengua oral parlant, cosa que a secundària no em sembla que entri gaire en la pràctica habitual de les diferents matèries, no només les llengües, és clar.

Per cert, vaig llegir no fa gaire això: Rigau ha suggerit que un vuit en llengua seria una bona qualificació prèvia d'entrada a la docència, una idea que s'emmarca en el Pla contra el fracàs escolar llançat per la Conselleria que se centra, sobretot, en les competències de lectoescriptura dels alumnes. Ja sé que de vegades els mitjans tendeixen a simplificar, però em crec que la idea bàsica és aquesta, i el primer que se'm va ocórrer és que per què no es demanava la mateixa nota per entrar en les altres carreres. Ara que ho penso, em sembla que menteixo, que el primer que vaig pensar és que calia donar una oportunitat a tothom, que per què no demanar un vuit de llengua en acabar la carrera.

2 comentaris:

Júlia ha dit...

Tenia certa esperança en què Rigau, pel seu passat professional, no diria tantes bajanades ni obvietats com els seus avantpassats en el càrrec, però admeto que les meves esperances trontollen.

pere ha dit...

Podríem disculpar-la dient que el temps els va a la contra, però... que l'aturin.