14.3.11

primer diumenge de la setmana

Hi ha qui proposa que es canviï el nom del diumenge, que d'ara en endavant es digui dissabte. Em sembla una pensada inconsistent, absolutament rebutjable: passar de dissabte a dilluns suposaria un trauma difícilment superable. És clar que amb les constants retallades que ens imposen, aquesta minva no m'estranyaria gaire en un futur immediat. En canvi, no em semblaria gens malament batejar tots els dies de la setmana amb el nom de diumenge, i que em perdoni divendres. Ja trobaríem maneres de diferenciar un diumenge d'un altre, n'estic segur.

7 comentaris:

Júlia ha dit...

Cada dia fos diumenge, la quaresma mai vingués...

kika ha dit...

em sembla que les vacances fora d'hora t'estan afectant! :-)

Alberich ha dit...

Dono suport total a la teva moció. Els diumenges, especialment a la tarda, tenen un no sé què de melangiós, amb unes gotes d’angoixa pel fet de la certesa que l’endemà serà dilluns...

Clidice ha dit...

ui no, per a mi posi'm mitja lliura de dissabtes :) la torna que sigui de divendres a la tarda :D

Ferran ha dit...

Encara que fins que torni tots els dies son iguals,m'apunto a els dissabtes són com una pàgina en blanc, preparada per escriure el quu vulguis..

jaka ha dit...

Els diumenges son platejats, antics, rutinaris... sort del tortell !!!

pere ha dit...

Doncs això, Júlia. Però ni els diumenges ni les quaresmes són el que eren.

Fora d'hora, fora d'hora... Les vacances, a l'hora que sigui, mai m'an afectat tant com els dies feiners, kika.

Les tardes de diumenge, malenconia del buit vital, Alberich.

Ja m'hi apunto, Clidice, que mentre sigui qualsevol d'aquests dos noms sóc de bon conformar.

De fet, Ferran, la pàgina en blanc comença durant el dinar del divendres, segons una petita enquesta a trenta persones que he passat avui; però no ve d'unes hores. Després mai s'està del tot content amb els que has escrit.

En el meu cas, jaka, del braç de gitano, que ja deuen ser unes postres políticament incorrectes.
Més que antics, els diumenges a la tarda són vells, sovint florits.