Els dies laborables dormo una mitjana de cinc hores que comencen a comptar cap a les dues de la matinada. Durant aquestes hores tardanes, procuro no fer soroll, per principis i perquè la veïna que té el dormitori just sota el meu... L'altre dia ens van trobar a l'escala i em va dir que sempre em sentia quan jo anava a dormir. M'ho va dir somrient, però al darrere del somriure s'endevinava el retret d'altres vegades. Després, com si el meu horari la sorprengués, em va preguntar què feia durant aquelles hores en què ella ja dormia.
-Com tothom, llegeixo, alguna vegada miro una pel·lícula, escric, m'estic una estona a l'ordinador, escolto música, preparo alguna classe, corregeixo exàmens, parlo de tu...
EN EL TEMA QUE ENS OCUPA VERS LA I.A.
Fa 5 hores
6 comentaris:
Ha, ha! La vida dels altres és la nostra vida.
Això de la diversitat d'horaris és realment un problema, com que jo sóc molt matinera també m'he ensopegat amb comentaris com 'et lleves molt aviat, oi?'. De fet, com als càmpings (alguns), a les onze s'hauria de tocar 'silenci'.
ben dit!
xafardera! qeè n'ha de fet ella?
sort que jo no hi tinc ningú a sota :-)
Si diu que dorm...aleshores, com és que et sent? Em sembla que tens una veïna tafanereta.
Deu voler que parlis d´ella al blog ;-)
I ja ho sap que n'és protagonista? Potser li agradarà encara.
Què seríem sense els altres, Allau? Bé, segons quins altres.
A mi em pasa el mateix que a tu, Júlia. Alguns dies algú em diu "Et lleves molt tard, oi?". Ningú no pregunta mai quantes hores dormim.
El silenci m'agrada, però no menyspreo els sorolls suaus o algun de sobtat.
Kika, en realitat, més que xafardera, que potser també, té una fixació exagerada per qualsevol tipus de soroll, i tot i així ha triat viure entre gent i a Barcelona.
Crec que m'insinua que la desperto, A. O potser ara mateix el soroll del teclat i del ventilador de l'ordinador la tenen en un terrible estat d'insomni.
És possible que em llegeixi, perquè alguna vegada, fa temps, he parlat de la seva parella, amb nom i cognom.
Ei, Clidice, únicament personatge secundari i, a més, pla. El protagonista continuo sent jo :-)
Vols dir que la qüestió és sortir a la pantalla?
Publica un comentari a l'entrada