De sobte m'entren ganes de llegir Bladé. El Bladé del retorn, el que viu, em sembla, entre Tarragona i Benissanet. Tinc ganes de saber què feia Bladé mentre jo, que el desconeixia, començava a la universitat.
Malgrat que el volum 10 de l'Obra completa es pot considerar encara una novetat, tot i que Cossetània diu que l'edita l'any 0000, a la Casa del Llibre del Passeig de Gràcia en saben ben poca cosa i han de consultar l'ordinador per donar-me'n raó: no tenen cap exemplar, però els en queda un a la llibreria de la Rambla. Abans passo per Catalònia: consulta a la pantalla que els recorda que fa temps que l'han demanat, però que encara no els ha arribat. A la Rambla tanquen a les nou, faig cinc minuts tard. Només per diversió, pujo a la primera planta del Corte Inglés del Portal de l'Àngel, on la dependenta, de mitjana edat i parla materna del país, s'estranya que algú hagi escrit un dietari (no serà un diari?), que parli de Tarragona i que tingui dos autors amb noms tan inusuals.
Em molesta l'absència de Bladé de les llibreries, no per mi, que ja l'aniré llegint, sinó pels que l'haurien triat encara que només fos perquè s'haurien fixat en una portada clàssica, neta, atractiva. Em molesta que els venedors, en lloc de dir-me que els han tret els llibres de Bladé de les mans i no poden vendre Ken Follet, facin cara de circumstàncies com pensant què cony s'empatolla aquest, que no té prou llibres per triar? Qui cony és Bladé, algú de poble que s'ha pagat una edició de les seves ruralies? Em molesta, però no em preocupa: ja s'ho faran. I em compro una novel·la d'una escriptora de trenta anys, de Terrassa, que escriu en castellà i té molt present, segons diu la publicitat, i, com és natural, ignoro si té gaire futur.
Tard o d'hora, però, llegiré un llibre obsolet que comença així:
La primera vegada que vaig anar, de petit, a Tarragona, em va semblar la flor de la terra. Hi havia uns cotxes de cavalls, amb cascavells, més bonics que els automòbils d’ara. La vista de la mar, des del Balcó de la Mediterrània, em va fer una impressió inoblidable; i d’aquella hora ençà mai no he pogut pensar en la mar de Tarragona sense experimentar un sentiment molt proper al de la felicitat. No cal dir que, de noi i de jove, vaig tornar a Tarragona una infinitat de vegades. I era escrit que l’havia de reveure, en la maduresa, i que tampoc no m’havia de decebre, malgrat tot…
Malgrat que el volum 10 de l'Obra completa es pot considerar encara una novetat, tot i que Cossetània diu que l'edita l'any 0000, a la Casa del Llibre del Passeig de Gràcia en saben ben poca cosa i han de consultar l'ordinador per donar-me'n raó: no tenen cap exemplar, però els en queda un a la llibreria de la Rambla. Abans passo per Catalònia: consulta a la pantalla que els recorda que fa temps que l'han demanat, però que encara no els ha arribat. A la Rambla tanquen a les nou, faig cinc minuts tard. Només per diversió, pujo a la primera planta del Corte Inglés del Portal de l'Àngel, on la dependenta, de mitjana edat i parla materna del país, s'estranya que algú hagi escrit un dietari (no serà un diari?), que parli de Tarragona i que tingui dos autors amb noms tan inusuals.
Em molesta l'absència de Bladé de les llibreries, no per mi, que ja l'aniré llegint, sinó pels que l'haurien triat encara que només fos perquè s'haurien fixat en una portada clàssica, neta, atractiva. Em molesta que els venedors, en lloc de dir-me que els han tret els llibres de Bladé de les mans i no poden vendre Ken Follet, facin cara de circumstàncies com pensant què cony s'empatolla aquest, que no té prou llibres per triar? Qui cony és Bladé, algú de poble que s'ha pagat una edició de les seves ruralies? Em molesta, però no em preocupa: ja s'ho faran. I em compro una novel·la d'una escriptora de trenta anys, de Terrassa, que escriu en castellà i té molt present, segons diu la publicitat, i, com és natural, ignoro si té gaire futur.
Tard o d'hora, però, llegiré un llibre obsolet que comença així:
La primera vegada que vaig anar, de petit, a Tarragona, em va semblar la flor de la terra. Hi havia uns cotxes de cavalls, amb cascavells, més bonics que els automòbils d’ara. La vista de la mar, des del Balcó de la Mediterrània, em va fer una impressió inoblidable; i d’aquella hora ençà mai no he pogut pensar en la mar de Tarragona sense experimentar un sentiment molt proper al de la felicitat. No cal dir que, de noi i de jove, vaig tornar a Tarragona una infinitat de vegades. I era escrit que l’havia de reveure, en la maduresa, i que tampoc no m’havia de decebre, malgrat tot…
4 comentaris:
Fa ganes de seguir llegint, llastima aquest oblit.
La foto de capçalera... sorprenent :) !
Jo també vaig ser "dependentadelcorteinglés" fins que vaig començar a col·laborar amb en Joan Triadú... Va escriure un pròleg el 2007 per a un d'aquests volums de l'Obra completa i no el va veure publicat...
I "només" per aquests dos cognoms, Bladé i Desumvila, fascinants, s'hauria de llegir més la seva obra, no creus?
Una abraçada, Pere...
SU
Quan vaig “descobrir” a Bladé em va agradar molt, m’agrada llegir-lo... fa pocs dies aquí a Tarragona van fer la presentació de les obres completes, no hi vaig pogué anar...
Pere fas unes fotos increïbles !!!
Una abraçada,
Llegirem, X, llegirem.
(Platja de l'Estartit, de nit :-)
Llàstima que ahir no fossis tu la dependentadelcorteinglés, SU, perquè m'hauria trobat igualment sense el llibre, però qui sap de quins llibres podríem haver parlat.
Ja ho veus, precisament aquests cognoms són els que descol·loquen :-)
Una abraçada
I a més, jaka, Bladé és un d'aquells escriptors que pots rellegir, i això ho permeten poques plomes (o teclats)
Ei, has d'explicarme com et van les teves, de fotos, a mi em sembla que molt bé. En el meu cas, quan es fan mltes fotos, alguna queda mig bé.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada