17.3.11

vaques magres, llengua i immigració

O no he llegit bé la notícia o no l'he entesa prou. Sembla que el govern de la Generalitat considerarà requisit determinant el coneixement del català per part dels immigrants a l'hora de certificar el seu nivell d'integració. Fins aquí molt bé, ho entenc.

El que em crida l'atenció és que el portaveu del govern diu, o deixa entendre, que aquest requisit tindrà importància en els expedients d'arrelament, reagrupament familiar i renovació del permís de residència. Que se sàpiga, fins ara són els ajuntaments els que envien informes per ajudar a prendre decisions en els tres casos; sí ara vol afegir-se la Generalitat, em sembla molt bé, però... Però qui tramita i decideix actualment arrelaments, reagrupaments familiars i permisos és el govern central, a través de les seves delegacions territorials, que crec que té una normativa general per al conjunt de l'Estat i que segurament té uns procediments interns de resolució dels expedients que es volen uniformes per a tot el territori espanyol, tot i que crec que la dispersió conceptual i resolutiva segons les províncies és notable. No sé si a partir d'aquest pronunciament de la Generalitat, el ministre del ram dirà des de Madrid que sí, que és tingui en compte el coneixement de la llengua catalana no només en els arrelaments sinó en els altres dos casos. Tampoc conec fins quin punt Generalitat i ajuntaments es repartiran els papers i si ja ho han pactat. Suposo que algun periodista dels que investiga i relaciona ens dirà qualsevol dia l'eficàcia d'aquest desig del nostre govern, però, mentrestant, em temo que la Generalitat haurà d'esperar a tenir competències clares i definitives en els tres casos esmentats. Potser quan governi el PP?

Per cert, no estic al cas si als governants se'ls ha acudit si es pot fer res per certificar el nivell de català que tenen els immigrants interiors, alguns dels quals porten lustres al país sense dir ni ase ni bèstia en català. És clar que en aquest cas l'arrelament és evident i, a més, tots els indígenes sabem castellà.


Mentrestant, llegeixo que a Gran Bretanya, on no sé com porten la relació llengua-immigració ni si cal que la portin de cap manera, les empreses no podran contractar immigrants de fora de la UE per treballar en establiments de menjar ràpid ni per fer de pastors, talladors de carn (?), tenir cura d'ancians... Si els immigrants volen fer de cuiners hauran de demostrar qualificacions universitàries i cinc anys d'experiència. Li ho diré al pakistanès que em fa les pizzes del divendres, a veure que li sembla.

4 comentaris:

Allau ha dit...

Iep, sí!

Ferran ha dit...

He llegit alguna cosa al digital de La Vanguardia, pero totes aquestes coses em rechinan una mica, i més amb les eleccions tan properes.
Sincerament,quan parlem d'integració em preocupen més les actituds i les ganes de formar part d'una societat,que la llengua, i cuidado que penso que es un gran instrument integrador, però la llengua s'ha d'apendre de forma voluntaria.. i jo estic en el voluntariat per la llengua, quan paro per barna clar.
Bueno,suposo que no m'he expresat gaira bè,com sempre em reitero en que no crec en imposicions,discriminacions positives,cupos...
Bon dijous a tothom

Puigcarbó ha dit...

així és Pere, depén del Govern Central, el Govern dels millors toca més quarts que hores. I a quins immigrants es ve a referir als de fora, o als interiors que porten tota una vida o fins i tot han nascut aquí i no parlen català?

pere ha dit...

és el que hi ha, allau.


Ferran deixant de banda altres consideracions, la qüestió és fins quin punt la llengua és un element important a l'hora d'integrar-se en una societat. Com pot haver integració sense llengua. Aquí ens podem preguntar quina llengua, és clar. També cal reflexionar que vol dir integrar-se i la necessitat d'integració.
I preguntes i repostes, incloses les de l'oportunisme, no tenen fi.

Doncs això, Francesc. I després, la funció dels periodistes, que és la d'anar una mica més enllà d'on jo vaig i no limitar-se a reproduir.