10.5.11

una il·lustració




Faig temps -poc- al Portal de l'Àngel. Com que passa molta gent, m'arracono en un portal. A la pedra de la part de baix hi ha el grafit. No és cap novetat, però em commou. Em commou el que diu, però també el lloc amagat on s'ha escrit _per què?; em comou la llengua, que em fa imaginar uns que visiten la ciutat i sobtadament han -ha?- decidit que calia deixar testimoni del seu sentiment just aquí perquè aquí és on ha sentit la necessitat de deixar-ne constància. Em commou aquest un, de dos, que imagino que no té en compte res més.

Ai, aquesta inscripció anònima i efímera que potser avui ja ha desaparegut perquè cal mantenir neta la ciutat. .. Aquest amor -dos en un-, quan durarà? És tan difícil! Però no importa, si algun dia no és, restarà el que ha estat, potser, si la memòria no és ingrata. Imagino que, passats els anys, potser tornaran i diran: mira, te'n recordes... I si no, no és el present el que s'ha de viure?

I tantes altres coses -les essencials- que ara sento i no sé o no puc dir.

Vaig fer aquesta foto el dissabte i crec que hagués restat anònima si no fos que l'Olga me l'ha recordada a través de l'experiència pròpia i diferent -diferent?-,  i la Clidice li ha posat un altre marc. Que curiós com a vegades neix a necessitat de posar una il·lustració a les paraules dels altres. Que curiós, també, la necessitat de dir quan no cal dir res. Quedi aquest apunt com una il·lustració als seus.

7 comentaris:

Allau ha dit...

Ara dic, nous ne sommes que une. Per variar!

Clidice ha dit...

Alguns en diuen vandalisme a la compulsió per exterioritzar el sentiment. Tot i que la força de la frase a mi em faria córrer esperitada en direcció contrària. Ai, el jovent! :)

pere ha dit...

Allau, i algunes vegades desitjaríem ser tres, també per variar.

Vols dir exterioritzar els sentiments en parets reals, no, Clidice? Per què la xarxa en va plena de murs d'aquest tipus :-)
Ai, la joventut, que encara no coneix les solituds i ja volen ser un...

Montse ha dit...

paraula de pas: mostrenco

coi...

Montse ha dit...

doncs a mi em sembla ben poètic (ja ho deia jo, que de superdotada res de res)

hehehe...

pere ha dit...

Montse ha deixat un comentari nou al vostre missatge "una il·lustració":

doncs a mi em sembla ben poètic (ja ho deia jo, que de superdotada res de res)

hehehe...

pere ha dit...

(No sé per quê, s'ha esborrat el teu comentari, Montse)

I ho és, que una cosa no treu les altres. ;-)