una il·lustració

Faig temps -poc- al Portal de l'Àngel. Com que passa molta gent, m'arracono en un portal. A la pedra de la part de baix hi ha el grafit. No és cap novetat, però em commou. Em commou el que diu, però també el lloc amagat on s'ha escrit _per què?; em comou la llengua, que em fa imaginar uns que visiten la ciutat i sobtadament han -ha?- decidit que calia deixar testimoni del seu sentiment just aquí perquè aquí és on ha sentit la necessitat de deixar-ne constància. Em commou aquest un, de dos, que imagino que no té en compte res més.

Ai, aquesta inscripció anònima i efímera que potser avui ja ha desaparegut perquè cal mantenir neta la ciutat. .. Aquest amor -dos en un-, quan durarà? És tan difícil! Però no importa, si algun dia no és, restarà el que ha estat, potser, si la memòria no és ingrata. Imagino que, passats els anys, potser tornaran i diran: mira, te'n recordes... I si no, no és el present el que s'ha de viure?

I tantes altres coses -les essencials- que ara sento i no sé o no puc dir.

Vaig fer aquesta foto el dissabte i crec que hagués restat anònima si no fos que l'Olga me l'ha recordada a través de l'experiència pròpia i diferent -diferent?-,  i la Clidice li ha posat un altre marc. Que curiós com a vegades neix a necessitat de posar una il·lustració a les paraules dels altres. Que curiós, també, la necessitat de dir quan no cal dir res. Quedi aquest apunt com una il·lustració als seus.