3.5.11

democràcia? justícia? Va, parlem d'altres coses.

Sortim plegats i anem tallant carrers mentre parlem de la feina, de les coses petites i de les institucionals. En el lloc que els nostres camins es bifurquen ens aturem i continuem xerrant i xerrant, tenim idees, critiquem les dels altres, matisem, acordem i desacordem, imaginem solucions, ens sembla estrany que els altres no les vegin. Repasem amb insistència totes les gradacions entre benestar i malestar. Ell entra a Veritas i jo a l'Open. No ens trobem a la sortida. Avui tampoc no actuarem, ni demà, ni despús-demà: ens coneixem.

Ja no parlem dels temes dels altres perquè no val la pena; potser només una al·lusió, un assentiment de complicitat.

Bildú?

Bin Laden?

Avui llegirem, si volem continuar desinformats, “El món després de Bin Laden”, i moltes altres coses semblants. No et fot! Que ens parlin de les pseudodemocràcies, que ens parlin de les pseudojustícies, o que no ens parlin de res, que es dediquin a fer un diccionari on les paraules tinguin les definicions actualitzades. Hi ha dies que estàs cansat de paraules i voldries més fets, però després penses que sobren fets dels uns i en falten dels altres. Definitivament, hi ha dies que estàs simplement cansat i t'acontentes de pensar que a la nit participaràs des de casa amb milions de persones en un acte de culte d'una altra vella -però no tant- religió irracional -no ho són totes?- que cada dia té més adeptes.

4 comentaris:

Puigcarbó ha dit...

Ja ho deia Gil de Biedma, "simplemente en que estaos cansados" . d'aquesta hipócrita farsa.

Pais secret ha dit...

T´entenc i tampoc sé què dir. M´emprenya tant que ens prenguin per imbècils!

Clidice ha dit...

Potser la pantalla ens abstreu de tanta misèria i, per uns instants, ens permetem no haver de pensar en tanta mentida com ens fan viure.

pere ha dit...

Hi estem, Francesc. I desgraciadament és un cansament ja crònic, inacabable. Llàstima.

I l'emprenyat, A., és que potser ho devem ser.


Segur, Clidice, que és així. D'alguna forma hem de sobreviure. I a veure, no ens enganyem, la nostra vida és el nostre dia a dia, aquestes petites coses que fins i tot ens fan feliços de tant en tant.