23.5.11

realitat número 3, esborrany d'obertura

He pesat una bona -llarga, vull dir- estona mirant els resultats de les eleccions d'avui; primer a TV3 i després a BTV, que és la televisió de la meva ciutat. Després d'un principi incert, s'ha confirmat que si no hi ha un atac col·lectiu de bogeria, el meu alcalde serà Xavier Trias, cosa que no és cap sorpresa, perquè només hi havia dues opcions, i ni em satisfà ni em deixa de satisfer, tot i confesso que com a veí d'escala preferiria Trias a l'Hereu.

He escoltat les primeres paraules de Trias després dels resultats i el seu discurs m'ha semblat prou digne, i valoro positivament -després el temps dirà- la seva al·lusió a la voluntat no només de governar per als qui no l'han votat -això ho diuen tots els vencedors-, sinó que també ha esmentat els qui no han votat ningú, que crec que és la principal preocupació que haurien de continuar tenint tots els polítics. Entre les alegries i tristors de la nit electoral, la majoria solen oblidar el percentatge espectacular de gent que no vota, sempre superior als votants del partit majoritari. Una petit detall de la compareixença de Trias davant les càmeres és que ha estat el tercer a parlar, després de Duran i Mas, en aquest ordre. Ai, ai, ai, diria un barceloní. Quant a les previsions durant els quatre properes anys, suposo que tothom té clar que Trias rima amb Díaz, una rima consonant que alguns poden considerar falsa, que no equívoca, i que aquí ens marcarà la lírica i l'èpica del nostre futur més immediat. Anirem seguint els versos i al final veurem els resultats del poema.

Deixant de banda altres consideracions sobre els resultats locals, els seus protagonistes, antagonistes i personatges secundaris -alguns eternament secundaris amb diversos maquillatges- em preocupen els resultats del PP i formacions similars en tot el territori -no sé res dels resultats a la resta de la península, encara que m'imagino els valencians- que, en la mesura que sigui, estic segur que són un vot contra la immigració en les múltiples facetes que cadascú li vulgui atribuir. No cal dir que per moltes altres raons és un fet previsible el govern del PP en les properes estatals i que el seu govern no només durarà quatre anys.

Bé, no cal parlar-ne més per avui, que com sempre tots tenim feines més urgents o agradables.

2 comentaris:

Pais secret ha dit...

Si surt en Duran pel mig, ja pots pujar-hi de peus que farà el possible per fer rimar Trias amb Díaz.

I tenir l´Hereu de veí ha d´esser bastant estressant, per sentir-los cantar quan es dutxen quasi que prefereixo les erres arrossegades de´n Trias .

pere ha dit...

Rimaran, A., i tant. La qüestió és veure com sortiran els poemes.
El que et dic, Trias fins i tot em podria fer adormir. En parlarem.