2.5.11

... i Ramon Llull

Munto un vídeo de vint minuts resumint la celebració tardana del Sant Jordi de l'institut: imatges diverses, lliurament de premis de creació artística i literària i, sobretot, actuacions musicals. Ara ja és massa tard i tampoc no m'ha acompanyat mai l'oïda, però el que trobo a faltar més de la meva formació, l'acadèmica obligatòria o la voluntària, és la meva ignorància musical, una mancança que cada vegada que hi penso o m'hi trobo em reafirma en el convenciment que sóc una persona incompleta. I no em refereixo a aconseguir cap excel·lència musical, sinó que em seria suficient la mediocritat de saber cantar o tocar algun instrument amb la correcció necessària per no fer fugir ningú i, sobretot, per delitar-me jo mateix. L'admiració que sento per aquells que practiquen quan els ve de gust els seus coneixements musicals d'una manera intel·ligible és total.

Escrivint això he pensat sobtadament en l'ensenyament i en la seva història. He pensat en l'ensenyament medieval i en la seva possible eficàcia. No tinc molt clara la situació del quadrivi en l'actualitat (les deficiències de l'ensenyament musical a secundària em semblen lamentables; en el cel, és clar, ningú no hi creu; les matemàtiques ja es veu on ens han portat), però em temo que els objectius del trivi no només no s'han aconseguit, sinó que la seva manca de prestigi, el menyspreu institucional i fins i tot social, fa que es trobin en franca davallada, en el camí cap a la més absoluta misèria. No sembla que el fet faci la menor vergonya a la majoria de gent.

(Trivium)

E gramàtica és dretament parla e scriure... Fill, si vols aprendre gramàtica, tres coses te covenen a saber: construcció, e declinació e vocables...
Lògica és demostració de veres coses e de falses per les quals sab hom parlar dretament e sufismadament... Per lògica sabràs conèixer e sostenir e concluir ço que diràs...
Retòrica és parlar bellament e ordenade... Retòrica mostra com hom deya parlar, ne quals paraules deya dir primeres, ne quals a la fi en lo mig; e per retòrica les paraules qui són longues semblen breus...


(Quadrivium)

Geometria és doctrina de formes inmobables (immòbils, immutables) multiplicades en nombre en humana pensa...
Arismètica és, fill, multiplicar sumes en suma, e moltz en suma a devesir (diverses)...
Música és art per la qual havem doctrina a cantar e a sonar estruments dretament, e tost e espau, alsant e baxant, e egualant los punts e les veus, en tal manera que sien concordans diverses veus e sons...
Astronomia és demostrativa sciència per la qual ha hom conexença que los corssos celestials han senyoria e opperació sobre los corsos terrenals...

Ramon Llull: “De les VII arts”, a Doctrina pueril.

I després continuen el dret, les ciències naturals, la medicina i les arts mecàniques, però aquesta ja és una altra història.

I pensar que actualment diem d'algú que és retòric en sentit pejoratiu. Ens falten retòrics (i gramàtics i lògics, que tot és u)

5 comentaris:

Allau ha dit...

I si el Trivi el cantés Shakira amb cors de Piqué?

Allau ha dit...

M'apunto a un d'aquests papers de l'auca. Vosaltres direu.

Júlia ha dit...

En els temps de Llull l'ensenyament no era obligatori i universal, potser és això i no ho volem veure.

Clidice ha dit...

Potser si que calen més retòrics, sense ells és fàcil que se substitueixin per demagogs de baixa estofa.

pere ha dit...

Encara no estan preparats, Allau. Va, tria tu mateix:)

Bé, Júlia, la veritat és que tampoc no ens han arribat els informes Pisa de l'època de LLull. Ara, actualment, segons sembla, l'ensenyament postobligatori tampoc no és que sigui un èxit (potser perquè és pràcticament obligatori, en els països civilitzats, és clar). De tota manera, un aspecte que m'agrada dels plans de'studi de fa uns quants centenars d'anys és que trigaven força més a canviar-los i que els objectius semblaven clars.

Diguem que retòrics positius, Clidice. Vull dir que a les seves qualitats retòriques uneixin qualitats ètiques. Costa, costa.