11.5.11

consideracions marginals a l'entorn de les campanyes municipals

Fer una promesa és quelcom incert en el temps i que afecta poca gent, però negar-s'hi et crea enemistats, sobtades i nombroses.


Petit manual de Quint Tul·li Ciceró per a una campanya electoral


No sé si la gent ja pensa en les eleccions del 22. A la feina i a casa no en parlem gaire si no és per dir alguna cosa dels dos candidats que aquí, a Barcelona, poden ser els alcaldes (alcaldassos, alcaldets, alcaldetxos?) . Suposo que en altres llocs -potser aquí també, però no els conec- hi deu haver algú de fora dels circuïts dels partits i assimilats que estigui il·lusionat amb el candidat que votarà. En el meu cas, és ben trist que el que hauria de ser una festa sigui un funeral, això sempre que decideixi participar. Si no ho faig, encara pitjor, perquè si un no entra en el joc del seu entorn més proper, malament: alguna cosa falla en ell mateix, en els sistema o en el votable.

I aquestes campanyes tat horroroses....? Ara tots els candidats deixen anar una pluja d'idees i insisteixen en aquelles que van veient que tenen més èxit, sigui la pròpia o, si són llestos, la del contrincant. Contrincant? Però no volen tots el mateix, millorar la vida dels seus conciutadants? Per què dediquen bona part del discurs a desqualificar els altres candidats? I aquests eslògans? “Estimo Barcelona”. Home, només faltaria. Encara que algunes actuacions o desitjos podrien aixoplugar-se sota els lemes: “Odio Barcelona” o “Barcelona ni fu ni fa”. Barcelona? Aquesta tendència a fer bandera de la ciutat que ja s'ha encomanat a tothom des de temps immemorials i a tot arreu... Per què no estimem els barcelonins i barcelonines i si convé canviar el nom de la ciutat ja ho farem, perquè el que importa són les persones, i sé que me la jugo, per sobre dels territoris i dels seus noms, i dels gòtics, dels modernistes o dels noucentistes.

I quan s'arriba a l'edat de la jubilació, tu, funcionari públic que vas deixar la teva professió, la teva vocació, per una vocació superior, no creus que t'hauries de jubilar i sentir-te orgullós de la feina feta (o de la que volies haver fet)? Ja has donat exemple de constància; ara, que se sacrifiquin els més joves.

I tots plegats, tanta dèria amb la modificació de les ordenances municipals! Enlloc d'enviar revistes i cartes i altre material que podem llegir als diaris amb més garanties de veracitat -que ja és dir-, no se'ns podrien enviar les famoses ordenances municipals? És clar que tampoc sembla que serveixin de gaire les ordenances. Jo, per exemple, que em sabia la part que afecta les bicicletes, no he vist durant les meves passejades cap intervenció per incompliment de les ordenances i he vist -les tinc apuntades amb dia, hora i lloc- 666 infraccions, algunes comeses davant d'agents de l'autoritat.

I tindrem el port de mercaderies més gran d'Europa. Potser sí, però als botiguers del barri, aquells botiguers que dèiem de tota la vida, les majoria de les mercaderies no els arribaran perquè ja han plegat o van plegant. No éreu vosaltres, tots, els qui havíeu de protegir el petit comerciant?

Hem fet tantes escoles! Nosaltres em vam fer més! Nosaltres les farem totes! Sempre els continents per sobre dels continguts, om ha de ser. I que tal surt el producte que es fabrica a les escoles? Que també ha millorat? Ah...bé. Però, ara que tenim tots els nens escolaritzats, quants avis falten per residenciar?

Plego, que sóc conscient que això ho llegirà menys gent que la vostra propaganda electoral i no té gaire més sentit. L'única diferència que hi ha és que costarà menys als contribuents i que, desgraciadament, no em suposarà cap guany econòmic, cosa que, per altra banda em satisfà; però això darrer, sobretot el darrer, potser no ho enteneu.

I si em vaga, que crec que sí, continuaré.

7 comentaris:

Montse ha dit...

buf,buf,buf! tu t'expliques molt millor que jo, que no tinc paciència per escriure tant.

Estic tant d'acord amb tu que podria copiar el teu post i enganxar-lo al meu blog.

No, no ho faré, tranquil! :D

petons desencisats

ninona ha dit...

Totalment d'acord.
Jo tampoc no et copiaré però, si no tens res en contra, compartiré el teu post al facebook a veure si aconseguim que ho llegeixi un xic més de gent.
Tampoc et sabria dir si la propaganda electoral la llegeix gaire gent. De fet diu ben poc del que pensen fer i parlen molt més del que no han fet els altres o de les medalles que es poden penjar.

Pilar

Clidice ha dit...

I mira, que això passi en una ciutat tan gran, potser encara té algun sentit, però en un poble petit, que et vinguin amb certes afirmacions, quan saps que l'únic que es pot dir: "endreçarem la casa i procurarem que els teus diners no es llencin", fa feredat.

Ah! i jo si que em veig obligada a parlar de política, perquè estic en una candidatura, ai! (Sempre dic que si per si algun dia em topo amb el Bruce Springsteen, però enmig acabo dient que si a cada cosa! :D)

Josep ha dit...

No dius res de la campanya de la PxC?

pere ha dit...

Que no, Montse, que només són reflexions sense més fil conductor del desencís que tenim molts, barreja del que ens presenten i, en el meu cas, del poc que fem.
Petons dels de sempre

Ja ho veus, Pilar, molts de nosalters estem d'acord en una llista que es pot allargar com es vulgui. Suposo que alguns, ens acontentaríem una mica si actuessin més parlessin menys dels altres. Després veuríem els resultats.
Fes Facebook si vols, però tot això és una mica desestructurat.

Tens molta raó, Clidice, en els pobles, sobretot en aquells en què tothom més o menys es coneix, el que jo he dit hauria de ser inconcebible, però no ho és i es mostra més cruament.
No et veus obligada, però, a utilitzar la paraula política, en pots fer servir moltes altres que indiquin representació i servei als ciutadans :-)

No m'ha arribat ni he vist publicitat de la Plataforma, Josep. De tota manera, aquí el que volia era aprlar dels que sortiran elegits a Barcelona, dels que manaran, no dels que només emprenyaran.

Clarissa ha dit...

Ben dit, Pere!

kika ha dit...

si, si, si, jo també et dono tota la rao. però saps? em presento en una llista! ai! m'ho hauré de fer mirar! :-)