saragatona: dissabte de glòria a Wembley

29.5.11

M'hagués emprenyat haver de canviar el títol previst. Ja ho sé, sóc elemental. Potser per això conservo també la capsalera.

Francesc Puigcarbó ha dit...: tot és al seu lloc, tot està bé, però qui era aquella rosa o pelroja que petonejava a tots els jugadors, és de la casa, o era una espontánia?; 7:42 a. m.
PS ha dit...: Puigcarbó, van dir que era la metgessa ecògrafa de l´equip.

Pere, felicitats pel que sigui. Veus, l´esperança no l´hem de perdre mai.Encara que aquesta fos cantada, podia passar de tot.
L´altra la veig molt més lluny.; 10:15 a. m.
jaka ha dit...: Avui toca diumenge de resurrecció oi?

Abraçades !!!; 2:46 p. m.
miquel ha dit...: Ei, després també hi havia la podòloga. Es veu que la gent, cansada de tanta copa, ja s'interessa més pels detalls :-)

Ni l'esperança ni el joc, A. :-)
Jo també la veig lluny, tan lluny que no la veuré, però, com sempre, el que importa és el camí.

Em sembla que la resurrecció és una mica forçada, jaka, però tocava.
Una abraçada.; 1:02 a. m.