8.5.11

la vida


¿Qué merece la pena en la vida?
La vida misma...
Gao Xingjian


Després vénen les excuses i els matisos interminables -cadascú el seu-, que per aquesta mateixa raó són impossibles de reproduir i ni tan sols intentaré començar el llistat, tot i que he estat a punt de fer-ho.

9 comentaris:

Xenia ha dit...

Precisament, la vida mateixa :))

Francesc Puigcarbó ha dit...

així de senzill, tot i que qui ho diu no ha tingut precisament una vida senzilla.

Montse ha dit...

de vegades, les persones que han viscut o estan vivint una vida intensa i dura agraeixen molt més el fet de viure que les que de sempre han dut una vida regalada...

Olga Xirinacs ha dit...

Aquests dies els blogaires parlen de Gao Xingjian. Potser el llegeixen tots alhora...
En tot cas, en obra tan extensa sempre hi podem trobar una referència válida per a uns i discutible per a d'altres.
Ep, no em poso a discutir els motius, tampoc.

PS ha dit...

Segur que tots i cadascun dels punts del llistat , d´un en un, independent dels altres, ja és prou motiu per viure-la.

Ara m´has inspirat, mira!

jaka ha dit...

res... i Andrómeda va avançant...

miquel ha dit...

I què, si no, Xènia :-)

Precisament aquest és el mèrit, Francesc.

Ja pot ser, Montse. I em fas pensar en els versos de Jordi de Sant Jordi empresonat:
Eu hai vist temps que no em plasia res,
ara em content de ço qui fai tristura,
e los grillons lleugers ara preu més
que en lo passat la bella brodadura.


Segur, Olga, que molts blocaires devien llegir l'entrevista a Gao Xingjian a "La Vanguardia", i la majoria desconeixem la seva obra, cosa que tampoc té gaire importància a l'hora de destacar una frase que deu compartir, en algun moment, molta gent. Després és quan ve la discussió.

Segur, segur, A., discutir sobre la vida és una de les infinites formes de viure-la.
M'ha agradat molt la teva inspiració.

Diuen que Andròmeda ens acabarà tocant, sí. Qui sap on serem nosaltres i tota la raça d'aquí a 3000 milions d'anys (per posar-ho prop), jaka, però serà un espectacle imponent, ple de vida i color, imagino :-)

Clidice ha dit...

Com més se'n parla menys ganes de llegir-la tinc, m'agrada que els autors m'ensopeguin, no pas anar-los a buscar :)

Ah! i amb la frase aquesta ja m'aconformo. Per cert que també la deia el meu avi. Caxis, si en comptes de Cirilo s'hagués dit Chin Chan, de ben segur que haguéssim fet el primer euro ;)

miquel ha dit...

A mi també em passa a vegades, això, Clidice. Ara mateix, amb un llebre d'autor català de qui tothom diu meravelles, o gairebé.
És que és un concepte tan obvi... que qui no? Més que una qüstió de nom, en el cas del teu avi devia ser que no va publicar el llibre o que no va tenir la publicitat adient; mira, per exemple on ha arribat Falcones; és clar, que ara que ho penso, el seu és un nom de gran volada :-)