29.9.11

botana rima amb sotana

Ahir em mirava les conseqüències externes de la meva afició desmesurada al tabac i em va venir al cap una paraula d'aquelles que un posseeix, però que queden com un pòsit en en la part més remota del cervell i que rarament surten a l'exterior i, si et descuides, acaba desapareixent definitivament.

Les estovalles tenien una botana. El DIEC proposa dues accepcions per a botana. En el meu cas es tractava de la segona: LC] Forat que fa a la roba una guspira de foc. El DCVB diu: 5. Forat produït a la roba per una espurna de foc (Mora d'Ebre, Gandesa, Tortosa); cast. chispazo. Els parèntesis del DCVB afinen en concretar el territori d'ús del mot i em permeten deduir que si no faig servir gaire o gens la paraula botana és sobretot perquè intueixo que la gent amb qui tinc tractes la major part de l'any no tenen botanes, que per a ells aquest mot pot resultar exòtic i exigiria una explicació que es pot esquivar recorrent a un mot alternatiu.

De tota manera, també entenc que les botanes són més aviat manifestacions d'altres temps, de quan els capellans portaven sotanes, i que actualment tenen tendència a minvar amb la lenta però continuada disminució dels fumadors (si continuen apujant els preus del tabac no sé què farem) , amb la desaparició dels focs a terra de llenya, amb el rebuig de la roba a la mínima que li passa alguna cosa més enllà de les taques... És veritat que les colles de diables que proliferen i alguna altra modernitat poden revifar el terme, però mai no veurem les col·leccions de botanes d'altres temps. Mentrestant, em pregunto quina alternativa al mot botana fan servir aquells que no el tenen com a propi? Simplement un forat? Una cremada? Si és així, des d'aquí els regalo el mot, encara que desitjo que l'evitin tant com puguin, que el foc sovint comporta perill.

10 comentaris:

Allau ha dit...

Pere, desconeixia la paraula. Com a (encara) fumador, la incorporo al meu vocabulari provisional. Sabies que a Mèxic "botana" és sinònim d'aperitiu? Uns "Cheetos" o uns "cacaus" salats , per exemple.

iruna ha dit...

ho he buscat en un diccionari de castellà i hi he trobat la primera acepció que no dius, en versió espanyola: "remiendo que tapa los agujeros de los odres. tarugito puesto con el mismo objeto en las cubas de vino. parche en una llaga. cicatriz de una llaga", i també "vaina que se pone a los gallos de pelea en los espolones".

m'ha semblat curiós que la mateixa paraula vulgue dir "forat" i "peça per a tapar un forat".

i això de "cicatriu d'una llaga"...

o sigue que si un dia te decidixes a cosir les botanes que trobes a les estovalles (paraula que no utilitzo mai), continuareu tenint "botanes", però de les tapades. i què estaràs fent? "cosir botanes"? però què cosiràs? lo forat? o aquell trosset que l'estarà tapant?

natros aquí sí que ho diem, però la veritat és que me'n trobo moltes menys que abans. en bona part, per estos factors que expliques. penso que també moltes d'elles eren provocades no tant per puntes de cigarreta com per petites "xines" caigudes mentre fumàvem maiets.

este dubte que tens de paraules sinònimes... jo tampoc sé com ho diuen qui no coneix "botana".

ho has preguntat als teus alumnes? o a persones que acostumen a fumar no solament tabac? a algú que visque el món dels correfocs? o a algun capellà fumador, o monja fumadora, que gaste encara sotana? (ho dic perquè com tenen més superfície corporal coberta de roba, tenen més probabilitats de fer-se'n). potser hi ha inventada alguna altra paraula, tot i que no aparegue als diccionaris.

que tard...

bona nit, pere.

Júlia ha dit...

Dons l'haurem de fer servir ja que el vocabulari passiu i local s'ha d'anar fent actiu i 'general'.

Júlia ha dit...

No és estrany que agafés rumbs diferents en català i castellà, passa amb moltes paraules, etimològicament en castellà la donen relacionada amb 'bota', potser per la forma arrodonida dels forats i de la tapa de les botes. Dic jo, vaja.

Potser per això és de terra de vins, a casa nostra???

El significats que té en castellà també els tenia en català, per cert.

http://etimologias.dechile.net/?botana

Pais secret ha dit...

No l´havia sentit mai i m´agrada. Quan acosti la llenya al foc, a l´hivern, me´n recordaré.

Al peixet del capçal aquí dalt li diem "gòmit", però les ratlles em despisten una mica.

Rita ha dit...

Jo tampoc la coneixia i això que sóc una "bona" fumadora (ja m'agradaria poder dir encara)... :)

ninona ha dit...

Per mi és nova totalment, i m'agrada descobrir noves paraules. A casa són cremades; a veure si som capaços de recuperar "botana" i fer-la anar.

carina ha dit...

Com a bona fumadora i lleidatana jo en dic fuada. Salut

Clidice ha dit...

pst! a casa meu, això és una boïga, de tota la vida! ^^

pere ha dit...

Allau, ja veus que és una paraula d'ús restringit a poc més d'una comarca. La cosa curiosa és que la registra el diccionari.
No sabia el significat que dius fins que vaig buscar a Google si aparaexia algun text amb el mot.

Jo també ho vaig pensar, iruna, això del forat i el tap, que eren diferents però es complementaven.
Molt divertit, si cuso la botana em queda una botana.

I també se'm va acudir que els capellans d'abans tenien més probabilitats de dur botanes. A més, els d'abans eren molt fumadors i de cendre caiguda a la sotana (ei, les monges -i els frares- gasten hàbit).
Pel que sé, els que no tenen paraula específic solen dir cremada.
Me'n vaig a dinar i espero que avui no hi haurà botana.

A mi, Júlia, em costa fer servir paraules noves (parlant o escrivint)si ja tinc l'equivalent en la meua parla: les noves conceptualment les incorporo i les puc utilitzar segons els interlocutors.
Segurament les formes rodones hi tenen a veure en l'origen, sí.

Recorda-te'n, A., però no t'acostis massa per si de cas t'arriba una espurna i no només hi penses.
Jo no sé com és diu el peixet al sud. De fet són els peixets que es troben a les roques de la vora de la platja i que des de fa estius va recollint una nena amiga i quan marxa els torna a deixar a l'aigua. Jo crec que les ratlles deuen ser només pròpies dels jovenets.

M'agrada, Rita, veure que "encara" ja fumadors i fumadores. Però si qualsevol dia pogués deixar-ho...


Ninona, ja veus que la paraula és pròpia d'un territori. La gràcia està en què és més específica que cremada. A veure si la incorpores :-)

carina, companya de fum, fuada és també una bona paraula.

És que la riquesa dialectal i familiar de la nostra llengua no té límits, clidice. I si pa negre guanya... la nostra riquesa voltarà el món ;-)