4.9.11

la joia i la tristesa

Benvingudes la joia i la tristesa,
la jonça de Leteu, la ploma d'Hermes;
veniu-me totes dues,
avui, demà, que juntes us estimo...

John Keats


...
Em plau, també, l'ombra suau d'un tell,


L'antic museu, les madones borroses,
I el pintar extrem d'avui! Càndid rampell:
M'exalta el nou i m'enamora el vell.

J. V. Foix


I vaig més enrere:

...
lo jorn m'és nuyt e fau clar de l'escur,
lo temps passats m'és presen cascun ora,
e·l fort m'és flach, e·l blan tench molt per dur
e sens fallir me fall ço que·m demora.

Jordi de Sant Jordi


I torno endavant perquè m'hi porten:

...
Ací agonitze i ací em ric
...


Dic les coses que vénen, van,
tornen un dia, l'altre se'n van...

Vicent Andrés Estellés


I així, amb oposicions i paradoxes, vaig teixint poesia; jo que, per enèsima vegada, dic que no sóc lector de poetes, però que m'he passat els darrers dies llegint versos, espigolant els anglesos i anant sumant a l'atzar. I en uns trobo els altres, i en els altres, uns. I el plaer de llegir.

i la Vida
i la Mort

Joan Salvat-Pappasseit

6 comentaris:

Puigcarbó ha dit...

res no és mesqui
ni cap hora és isarda
per llegir poesia
a l'estiu a mitja tarda.

Xenia ha dit...

El yin i el yang, l'essència mateixa de la vida: un oximoron.
Per no ser lector de poesia dissimules prou bé. I per cert, preciosa selecció de fragments.
Un petó
X

Pais secret ha dit...

Llegir poesia nodreix i no engreixa.

Bon profit.

Eutrapèlia ha dit...

m'encanta aquest post! jo havia estat a punt de transcriure un poema de J. V. Foix i un d'Estellés que tracten la mort tots dos, però al final no ho he fet perquè... m'estimava més un to més celebratiu. Tu has aconseguit mostrar les dues cares de la vida i de la poesia en un sol comentari!

Clidice ha dit...

sembla que els que ens postulem com a no lectors de poetes sempre acabem en la poesia. ves a saber perquè :)

pere ha dit...

Ja deu seu això, Francesc. A mi em passa que no sé com em trobo amb un poema a les mans i despres un altre... Deu ser que em vaig vell i necessito coses curtetes.

M'alegra que t'hagi agradat la selecció, Xènia. Em va venir a través d'unes paraules del "gatot" i, és clar, de les meues darreres lectures dels romàntics anglesos. Què t'he de dir sobre les oposicions complementàries, si els dos les tenim tan clares.
Petó.

És com dius, A. En tot cas, potser engreixa la llibreria i alleugereix la butzxaca; tot plegat, una bona dieta si s'equilibra.

Gràcies, Eutra.
Ja vaig passar a llegir-te i em va agradar la teua tria.
Fixa't que la mort no existeix sense vida; els dos ho sabien; tots ho sabem :-)


Veritat, Clidice. En el meu cas, a part del que li dic a Francesc, hi deu haver alguna cosa més que encara no tinc prou clara.