Desperta el dia
blancs sobre blau celeste:
els déus que juguen.
La lluna és una fitxa
que es mou en retirada.
ESTEM A PUNT D'UNA GUERRA A GRAN ESCALA
Fa 5 minuts
22.9.11
juguen els déus abans d'anar a dinar
A un quart de vuit, quan surto de casa, m'espera un cel insòlit: miri on miri, el blau, intens encara, es veu solcats per línies blanques, algunes precises i d'altres com de cotó que es desfà, rectes i corbes. Més tard, cap a les dotze, continua el mateix cel: a l'est, a l'oest, al nord, al sud, tot de ratlles que es busquen o se separen. No hi ha altre cel en la Barcelona que veig anant de la feina a casa. Quin fenomen s'ha produït? Els meteoròlegs potser ens ho explicaran als telenotícies, però, què saben ells del cel?
Desperta el dia
blancs sobre blau celeste:
els déus que juguen.
La lluna és una fitxa
que es mou en retirada.
Desperta el dia
blancs sobre blau celeste:
els déus que juguen.
La lluna és una fitxa
que es mou en retirada.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
8 comentaris:
Jo també m'hi he fixat i a l'Ara ho expliquen:
http://www.ara.cat/societat/traces_avions-chemtrails-condensacio_0_558544236.html
No m'ha preocupat, però els seus ecos conspiranoics m'han fet gràcia.
Saps, jo també he fet fotos del cel aquest matí quan he sortit de casa. Hi havia una creu claríssima! :)
Mas ¿qué mucho que yo perdido ande
por un engaño tal, pues que sabemos
que nos engaña así Naturaleza?
Porque ese cielo azul que todos vemos,
ni es cielo ni es azul. ¡Lástima grande
que no sea verdad tanta belleza!
(Germans Argensola)
la teoria de la conspiració et diria que son Chemtrails, però és un fenomen de la naturalesa, ho explicaven a l'Ara.
no sé si és natura o conspiració, però no em digueu que no és preciós.
"núvols de neu, cel matinal"
no m'estranya que els déus vulguin jugar.
No et creguis, Allau, jo per mi mateix també he pensat en una conspiració, però més divertida.
Ho veus com no saben res: condensació, humitat...
És que realment era un espectacle memorable, Rita.
A mi també m'ha semblat veure la creu d'un déu envejós a qui al final no deuen haver deixat participar.
Molt bé, molt bé, Júlia. Cal ser escèptic quan convé.
Insisteixo, Francesc, els de l'Ara no saben res. A mi m'han d'explicar el que he vist!
Era, sobretot, sobtadament sorprent i a mi també m'ha agradat, Ninona. I la quantitat de gent que no alça la vista al cel...
Els déus de vegades són com nens:-)
Quines fotos més xules, mirar cap dalt és molt més interessant que fixar la vista a terra.
Jo no m'atreviria a dir tant, carina, que la terra també ens nodreix, però ai dels que no miren el cel!
Publica un comentari a l'entrada