jocfloralescos, integrats i alternatius

En els meus anys a la UB, alguns professors, quan els tocava parlar, perquè figurava en el programa o perquè volien, dels Jocs Florals -els de Barcelona i les imitacions immediates i posteriors- deixaven anar un somriure de condescendència que el seu discurs ulterior permetia interpretar i que anava des de la bona voluntat dels iniciadors a l'anacronisme continuat. Hi havia dos tipus de poetes els jocfloralistes i els altres. Avui, pocs anys després que l'Ajuntament de Barcelona, finalment modernitzés els seus Jocs per convertir la festa poètica en El Poeta de l'Any, el Jocs Florals, amb altres noms o no, perduren i es multipliquen en tot el territori de llengua catalana a través d'associacions literàries conegudes i desconegudes, ajuntaments grans i petits, espais internàutics, companyies comercials i un etcètera inacabable. I la gent s'hi presenta, els jocfloralistes i els moderns, i guanyen o no, i celebren les festes corresponents, més o menys lluïdes, i col·loquen els trofeus en llocs destacats o pensen: l'any que bé sí! Tot més o menys com sempre, però més; i això està bé.

Antologia dels Jocs Florals i síntesi històrica és un llibret de 261 pàgines publicat l'any 1954 per l'editorial Selecta, amb introducció de Josep Maria de Sagarra i pròleg d'Octavi Saltor, que recull algunes dades sobre els Jocs des de la seua instauració, l'any 1859, fins l'inici de la guerra civil. Es concreta qui presidia els Jocs cada any, qui era la reina del certamen (el glamour de les reines oficials, com no podia ser d'altra manera, fa anys que ha desaparegut), el lloc on es va celebrar, qui va guanyar els tres premis ordinaris i algun dels extraordinaris i, finalment afegeix algun dels poemes guanyadors (a vegades un fragment), dels accèssits o premis extraordinaris. Finalment, hi ha un llistat dels qui foren proclamats Mestres del Gai Saber.

A mi, que sóc una mica xafarder de la història de la literatura, el llibre em sembla interessant i instructiu. Hi ha, a més, petits detalls que afegeixen interès a les dates i els poemes. Sabíeu, per exemple, que Verdaguer va guanyar l'englantina després de mort amb el poema “Lo parc”, just en la mateixa convocatòria, la de 1903, en què se li concedia la Viola a Josep Carner ("La sacra expectació dels patriarques") i la Flor Natural a Francesc Pujols ("Idil·li")? O que l'any 1920 el president fou el mariscal francès Joffre, segurament pels seu origen rossellonès (la reina fou la “mariscala” Joffre)? L'any 1934, la presidència de Pompeu Fabra significà la fi de les llarguíssimes discòrdies ortogràfiques...

D'aquest llibre, cal destacar també la introducció de Josep Maria de Sagarra que repassa, explica i justifica la importància dels Jocs Florals amb amenitat i agudesa. Miraré de transcriure-la en un altre moment, és a dir, demà.

Avui, però, voldria acabar amb el primer dels dos poemes de la Maria Mercè Marçal inclosos a Raval d'amor. Variacions sobre una mateixa onada amb què va obtenir la Flor Natural als Jocs de 1981, ara fa trenta anys i uns mesos. Poema jocfloralesc?


I

He estimat un arcàngel a ple vol,
seda de bosc als cabells i a les ales.
He trencat als seus ulls com la mar a les cales
d'un país on les bruixes ja no duen més dol.


En solell blanc de boira i en obaga de sol
l'amor ens ha parat un devessall de sales.
El setè cel, on és, si no hi menen escales?
Quin camí mig embasten els núvols del trebol?


Hi ha un paradís perdut rere aquest cap de broma.
He sentit a la galta un fregadís de ploma
i a la boca l'or viu de la bresca de mel.


No ho sabria pas dir: ¿era nit o de dia
que he estimat un arcàngel a frec de la masia
i he tocat, de puntetes, amb els cinc dits al cel?.


No estic segur que l'arcàngel no fos jo. A la fi, en aquells temps era més rural que urbà. :-)