En intentar carregar unes quantes cançons a l'iPod de la Joana m'apareix un missatge que m'adverteix que el sistema no funciona. L'iTunes em diu que només hi ha una solució: restaurar l'aparell, és a dir, esborrar tot el contingut i tornar a la configuració original, o potser més nova que la de compra, no ho sé. Unes dues mil cançons a rodar. No veig cap altra solució al cas perquè l'iPod ja només és ferralla (plàstic...?) amb una bateria recarregable.
Més tard, li passo les cançons guardades a la biblioteca d'iTunes, exactament 1.147. No sé les que es deuen haver perdut ni l'interès que podien tenir.. Vull fer una altra operació que consisteix a passar-li l'escassa música del meu iPod de només 2 GB, algunes de les quals compartíem, i no puc. Em sembla que l'empresa codifica el material per evitar, segons he llegit, la música pirata (?); com si alguns usuaris no haguéssim convertit els nostres CD i vinils en mp3 per poder-los escoltar posteriorment en aquest aparell reduït... En fi, les excuses dels fabricants que no hi ha manera que homogeneïtzin els seus productes. En definitiva, que qualsevol intent ortodox de descodificar o de fer l'intercanvi amb els meus escassos coneixements és en va. Però és que la majoria de les meues cançons són meues!, continuo pensant. Tornar-les a convertir i pujar-les a l'ordinador serà una feina titànica.
No desespero, segur que algú ha trobat algun sistema. Efectivament, descobreixo un programa elemental però efectiu que em permet copiar la música del meu Ipod al disc dur i, després, traslladar-la al de la Joana és una feina senzilla, la de sempre.
Com que sóc solidari i no voldria que qualsevol ignorant com jo es trobés esmerçant un temps inútil abans de trobar la solució, deixo aquí la pàgina del programa executable que he fet servir. De res.
http://www.getsharepod.com/
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
tot és molt confús
Francsc, el meu post, l'electrònica de consum, el món? :-)
Jo sóc molt antiquat i només escolto música que tingui un suport físic reconeixible. El meu aparell per escoltar mp3 està mort de fàstic a un calaix de la feina. En aquests moments estic escoltant un CD de "The Human Comedy" des de l'ordinador. Em sap greu no poder ser més solidari.
Moltes gràcies Pere, jo de vegades també faig uns potipotis que rai però generalment m'hem surto i ara amb tants "IS" ....
Fins aviat sagitari !!!
posats a posar-s'hi, tot, l'electrònica ho és de confusa, i el món també. I els manuals d'instruccions d'aquests fòtils electrics són també molt confusos.
La música és la música, Allau. Jo n'escolto molt poca (a la feina ho tinc prohibit) i quan ho faig, resulta que m'agrada; després, passa el temps fins que me'n torno a recordar.
Ja ho saps, jaka, si algun dia et passa... Ara, el millor és tenir un disc dur, o dos, sempre a punt. ës veritat, el maquinisme ens té assetjats, i bé que ens agrada, a alguns.
Fins aviat!
Uf, Francesc, em pensava, que tot podria ser, que no s'entenia res del que havia escrit.
Jo trobo a faltar els manuals en paper, ara gairebé tots són virtuals.
Tinc el cor partit, Pere, amb el paisatge dels dos Empordans ( que per mi són un, malgrat les diferències).
Fes una passejadeta per Sant Llorenç de la Muga, tot a la vora del riu o per la Selva de Mar...ja em diràs...si no ho has fet.
Publica un comentari a l'entrada