He entrat per casualitat en la llista que publica Forbes de les persones més riques del món, en bilions de dòlars. No sé si els que hi figuren són realment els més rics perquè no sé si realment és fàcil de comptar tot el que tenen i, sobretot, perquè és sabut que com més diners tens més fàcil és amagar-ne uns quants. És igual, segur que el rànquing és força precís i que cada dia deu haver-hi gent que fa esforços sobrehumans per figurar-hi.
Actualment, amb tota aquesta història de la crisi, deu se difícil aconseguir un lloc entre els llistats. Potser el camí més recte el troben aquells que no tenen res i de sobte se'ls acut alguna idea que tampoc no produeix res concret, que es pugui pesar, exposar als aparadors, posar en un prestatge... Alguna inanitat com, per exemple, Facebook. La veritat, no ho sé.
De tota manera, trobo que actualment té més mèrit arribar a aconseguir bones posicions en una llista que no conec que mai s'hagi fet per dificultats evidents: la llista dels més pobres. Abans de continuar m'imagino que algun lector es pot preguntar quin interès pot tenir conèixer la llista dels més pobres. Doncs per a mi i per als qui passen per aquí, la mateixa, és a dir, cap; però, insisteixo, que complicat poder arribar a les posicions més altes de la llista dels més pobres, sobretot en els temps que corren, amb tanta competència! Sembla fàcil i molts deuen pensar que a diferència de les llistes dels qui tenen més diners, si un en té la ferma voluntat, i amb una mica d'esforç, escalar posicions ha de ser factible. Jo no ho veig tan senzill, com a mínim em sembla extraordinàriament complicat arribar a les primeres posicions. Fins i tot el camí el veig ple de deslleialtats, perquè estic segur que molts entren a la llista sense cap treball, sense proposar-s'ho, d'una forma totalment natural, cosa que no dubto que desanima als qui, en un moment o altre, han fet de la pobresa l'objectiu de la seva vida.
M'imagino que si algú intenta ara o en els propers anys elaborar la llista dels més pobres, es trobarà que en la primera posició hi hauria de posar una multitud ex aequo i, la veritat, aparèixer compartint el primer lloc amb milers de persones sembla que no té gaire mèrit en una societat que valora la singularitat més que cap altra cosa, de manera que la gent intentarà amagar la seva pobresa. Ara bé, si arriba un moment en què tothom aconsegueix un cert grau de benestar i riquesa, auguro sense cap dubte, que hi haurà bufetades per ocupar els primers llocs del rànquing dels pobres. És més, no dubto que els més poderosos, cansats del seu estatus i de la manca d'estímuls, facin mans i mànigues per canviar de llista. I quan els rics, els veritablement rics, es proposen alguna cosa no hi ha pobre que se'ls pugui resistir. Temps al temps.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
bona pensada aquesta! que tinguis un bon dia, pere.
.
M'hi jugo un peix que, de fer aquesta llista, encara hi trobaríem algú del que sabem fefaentment que graneja cosa mala. I és que n'he vist més d'un, de ric, que la renda li surt a tornar eh!
Tens tota la raó, un bon post. és una indecència publicar aquesta llista, la dels pobres no interessa ni interessarà mai, haurien d'omplir tres enciclopèdies i no en tindrien prou per posar els tres primers llocs. Malauradament no crec que mai s'inverteixi la piràmide, els rics cada cop seran més rics (i n'hi haurà menys) i els pobres cada cop ho seran més també de pobres (i n'hi haurà molts més). Quedarà una piràmide amb una cúspide tan petiteta i fina i amb una base tan enorme que semblarà que estigui embarassada de vuit fills, temps al temps, les coses no canviaran, empitjoraran.
Crec que l'empat tècnic és massa fàcil en aquesta llista. És impossible tenir menys coses que absolutament res. Suposo que un hipotètic següent nivell de pobresa serien els esclaus, que per no tenir no tenen ni el seu lliure albir, però aquesta possibilitat també permet l'empat...
La realitat, kika. Que tinguis un bon cap de setmana.
I quanta raó que tens, clidice. Que no, que no és fàcil fer una llista com aquesta.
No tinc clar el futur, carina, però intueixo que serà com tu el veus.
T'imagines per un moment que tota la base de la piràmide decidís desaparèixer? La caiguda de la cúspide seria espectacular, irreparable. I és que els de dalt no són res sense els de baix.
Més que fàcil, és aparentment inevitable, arcàngel. Però no creguis, fins i tot entre els qui no tenen res es podrien establir categories; per exemple, hi hauria el qui diria que li falten tres dents, mentre l'altre demostrria que li falten quatre... Però no entraré en una dinàmica de carències que pot ser anguniosa.
També tinc la meva ex de tornada immediatament després de contactar amb el doctor Ogbidi. el meu ex Ray Pascal em va deixar fa un any, em va deixar el cor trencat així, un amic meu em va donar aquest correu electrònic de contacte ogbidihomeofsolution1@gmail.com i whatsapp número +2348052523829. Em vaig posar en contacte amb ell i el meu Ray em va tornar amb molt d'amor. en cas que necessiteu el seu poderós encanteri, també podeu arribar a ell, el 100% segur.
Publica un comentari a l'entrada