He anat a comprar pa al forn del carrer Ramón y Cajal-Torrent de les flors; després hauria d'haver baixat fins a les meues parades habituals del mercat de la Concepció, però el fred i l'hora m'han fet entrar al de l'Abaceria. M'he entretingut una estona a les taules de llibres del mig del mercat. Algú s'ha desfet d'una certa quantitat de llibres en anglès i molts més en francès, entre aquest darrers, alguns en perfecte estat de conservació, uns quants Boris Vian, Sade, Voltaire... No m'he pogut resistir i he pagat dos euros per dos volums de À la recherche du temps perdu: Du côté de chez Swann i Le Côté de Guermantes. No sé per què he deixat els altres, encara que cal dir que no hi havia tots els volums. Es tracta d'una edició de Gallimard de 1992. El primer llibre encara estava embolicat amb cel·lofana enganxada amb cel·lo. Una petita etiqueta blanca indicava el preu (21 € /137,75 F)) i donava pistes del seu origen: Gibert Jeune, és a dir, el nom d'una sèrie de llibreries de París situades majoritàriament a la plaça de Saint Michel. Just al costat de l'obra de Proust hi havia La vie mode d'emploi, de Perec, en una de les pàgines de la qual apareix aquesta llibreria, més ben dit, la que va fundar el Gibert gran. No sabré mai com és que À la recherche du temps perdu ha anat a parar al mercat de Gràcia, la cosmolpolita; potser seguint la flaire d'alguna menja? Encara m'intriga més saber el que tampoc no esbrinaré mai: com és que el primer volum, després de viatjar des de la vora del Sena, ha arribat sense llegir al mercat? Una història interessant o un relat sòrdid i vulgar sense cap interès? Finalment, desapareixeran aquest dos llibres sense que els llegeixi ningú, ni jo mateix?
en groc, llibreries de Gibert Jeune |
5 comentaris:
tots els objectes acaben desapareixent tard o d'hora, pero els llibres tenen el costum de sobreviure molt de temps. Una gran llibreria la Gibert Jeune.
en aquesta plaça de Saint Michel un mes de setembre hi vaig veure comuna multitud d'estudiants intercanviaven - subhastaven llibres de text, cridaven molt un veritable xivarri no se com s'aclarien... va ser divertit. Trobar aquests llibres de Proust... quina sort !!!
En aquestes llibreries hi vaig passejar quan vaig ser a París l'any 2007, quins records!
Ai, que no les conec les llibreries, encara que m'hagin arribat els llibres :-(
D'acord, Francesc, però, algú llegirà mai aquests dos llibres que ara tinc jo?
Quina enveja, jaka, la de sentir crits joves que pugen -o baixen- pels llibres.
Ara em sento obligat a llegir-los: penitència o plaer?
Hi hauré d'anar a fer una volta, Montse :-)
a Vic, en un carreró que surt de la plaça major hi ha una llibreria preciosa: La Tralla, al carrer de la riera, 5
Publica un comentari a l'entrada