21.3.12

dia mundial de la poesia

Diuen que avui és el dia mundial de la poesia, en majúscules. Que així sigui. Diuen que avui, als jardins del palau Robert, es farà un acte commemoratiu, que, si plou, entrarà al costat d'on ara hi ha les poetes. Que així sigui. Llegeixo un poema que Narcís Comadira ha fet per a l'ocasió; i m'agrada, perquè hi participo, encara que jo, potser perquè sóc un ingenu, veig la llengua viva perquè jo sóc, encara, viu.

Quatre paraules

Mig en somnis, un àngel
se m’apareix i em tempta:
escriu, fes un poema.
Vull treure-me’l de sobre,
vull dormir el son dels justos,
o el son dels pecadors,
m’és igual. Vull dormir.
Però ell insisteix.
Té, diu: quatre paraules:
món, país, llengua, amor.
I afegeix: gairebé
ja t’he fet el poema.
Jo li dic: si escric món,
bé hi hauré d’afegir
desastres, fam i guerres.
Si escric país, ja entro
al territori foll
de l’ésser i dels fantasmes.
I si escric llengua, veus?,
el dolor em trenca l’ànima.
No puc escriure més.
I em diu: tu escriu amor
pel món i pel país
i per aquesta llengua
que es mor i et trenca l’ànima:
veuràs que encara pots
fer aquest i mil poemes.

M'agrada la iniciativa que s'han pensat a Santpedor. Diuen que avui els qui vulguin duran un poema a la butxaca i un senyal exterior que ho farà saber. Quan es trobin els del distintiu es llegiran s'intercanviaran el poema. Al final, penjaran els poemes en un mural i ajuntaran les veus. Imagino petits i grans recitant poemes a tot arreu, al carrer, a les botigues, al camp... Poemes d'aquí i d'arreu, potser poemes en altres llengües que uns o altres no entendran, però sabran que és un poema perquè en reconeixeran la música. M'imagino algun dia llunyà amb tot el món ple de paraules i de músiques de poemes.

Jo, avui, em ficaré un poema -no importa si és d'aquí o de fora- a la butxaca per si trobo algú amb un distintiu que ignoro, però deixaré aquí un fragment d'un vell poema romàntic, perquè ara, només per un moment, em sento una mica romàntic:

Quan entri en noble torneig
o surti de gran batalla,
A qui donaré el meu cor,
i la corona guanyada?
Quin nom tindrà mon escut?
Qui serà la meva dama?
-Si lo nom has de menester
de la Reina abandonada,
digues que ets el paladí
de la llengua catalana.

Lluís Gonzaga Pons i de Fuster



I com que encara, per un moment, em sento romàntic, copio dos llistats amb noms de poetes,  molts ja oblidats, sense els quals seríem una mica menys qui som i ho tindríem més difícil per intercanviar, avui, poemes amb poetes d'altres llengües. Si hi hagués un mur a mà penjaria els noms que la pluja tornaria a esborrar.


Los trovadors nous (1858)

Aribau, B. C.
Aguiló, Mariano
Aguiló, Tomàs
Amer, Miquel Victorià
Balaguer, Víctor
Balmes, Jaume
Blanch, Adolfo
Bofarull, Antoni de
Calvet, Dàmaso
Cortada, Joan
Cutchet, Lluís
Estrada, Salvador
Fonts, Mariano
Forteza, Guillem
Gironella, Antoni de
Gras, Pere
Martí, Miquel Anton
Massanés de Conzàlez, Maria Josepa
Mata, Pere
Milà, Manuel
Morera, Francisco
Muns, Francisco
Pascual, Eusebi
Permanyer, Francisco
Pons i de Fuster, Lluís Gonzaga de
Pons, Bonaventura
P., I. F. De
Quintana, Albert de
Roca i Cornet, Joaquim
Roca, Lluís
Rubió, Joaquim
Sol i Padrís, Josep
Sitjar, Joaquim
Villamartín, Isabel de
Vinader, Joan


Los trovadors moderns (1859)

Amer, Miquel Victorià
Anglassell, Víctor
Balaguer, Víctor
Baldoví, José Bernat
Briz, Francisco
Boix, Vicente
Clavé, J. Anselmo
Cutchet, Lluís
Clariana, Estanislau
Estrada, Salvador
Fotteza, Guillem
Fernàndez, J. A. Ferrer
Llobera, Esteve
Llorens, Modest
Massanés de Gonzàlez, Maria Josepa
Morera, Francisco
Milà, Manuel
Muntadas, Federic
Mata, Pere
Mir, Antoni
Pascual, Eusebi
Pons, Lluís G.
Quintana, Albert de
Sala, Felip Jacinto
Sitjar, Joaquim
Torres, Josep Maria
Villamartín , Isabel de
Vidal, Eduardo

5 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

no sabia que ea el dia mundial de la poesia. Gràcies. Ara veient les llistes, es confirma que a Catalunya hi ha mes poetes que gent llegint poesia.

Unknown ha dit...

Mirant les vistes he vist que has passat pel blog (o això em sembla).

Mm'he afanyat a fer el mateix, i ara mateix acabo de llegir les llistes...

Ara faré una coseta més: afegiré un enllaç al teu post, que també va de dia de la poesia, per allò de la germanor en les coses escriptòriques... ja que no avancem en cap altre front... sinó que més aviat fem el cranc.

Em van enviar un acudit i vaig penar en el cafè del carrer Girona :

*Lo importante es seguir quedando:

Un grupo de amigos cuarentones se encuentran para elegir el sitio donde van a cenar todos juntos. Finalmente se ponen de acuerdo en cenar en el restaurante del Café Central, porque las camareras son guapas, llevan minifalda y escotes generosos.

Diez años después, los mismos amigos, ya cincuentones, se reúnen de nuevo para elegir el restaurante donde ir a cenar. Finalmente se ponen de acuerdo en cenar en el restaurante del Café Central, porque el menú es muy bueno y hay una magnífica carta de vinos.

Diez años después, los mismos amigos, ya sesentones, se reúnen de nuevo para elegir el restaurante donde ir a cenar. Finalmente se ponen de acuerdo en cenar en el restaurante del Café Central, porque es un sitio tranquilo, sin ruidos y tiene salón para no fumadores.

Diez años después, los mismos amigos, ya setentones, se reúnen de nuevo para elegir el restaurante donde ir a cenar. Finalmente se ponen de acuerdo en cenar en el restaurante del Café Central, porque el restaurante tiene acceso para minusválidos e incluso hay ascensor.

Diez años después, casi todos los mismos amigos, ya octogenarios, se reúnen de nuevo para elegir el restaurante donde ir a cenar. Finalmente se ponen de acuerdo en cenar en el restaurante del Café Central, y todos coinciden en que es una gran idea porque, según ellos, "nunca han cenado allí".

Vaig pensar que nosaltres ara ja ni quedem que potser quedarem... Potser també d'això se'n pot fer algun acudit...

Sigui com sigui... cúida't i gaudeix de la jubilació,
aquesta nova etapa...

Records del Sani

Violeta ha dit...

Acaba de passar un bon dia mundial de la poesia...i que l'Alzeimer no et jugui gaires males passades.

:)

Dafne ha dit...

La veritat és que del llistat en conec ben pocs, això vol dir que tinc molta feina a fer.
El poema del Comadira, comparteixo amb tu, que la llengua és ben viva, i no podem permetre que l'aixafin, i la vulguin aniquilar.
Bona primavera, i bonic post!!!!

miquel ha dit...

Dessprés he sabut que també era el dia mundial de la síndrome de Down, i el de l'arbre (a l'hemisferi nord), i segurament algun altre.
Home, Francesc, tampoc són tants; i segur que en aquell moment, aquí n'hi havia més ecrivint en castellà.


Sempre passo per casa teua, Sani, quan publiques algun post, només faltaria.
Saps que he pensat en acabar de llegir l'acudit? Que ja m'agradaria que tots els que hi érem poguéssim tornar-hi als vuitanta. Que recordessim o no el lloc no tindria gaire importància, com a mínim voldria dir que tindríem llibertat per anar-hi.
Gràcies, Sani. Cuida't també.

Un dia amb pluja, Violeta, que sempre li afegeix un toc de romanticime. Uf, l'Alzheimer... no et dic res.

Dafne, en coneixes ben pocs tu, jo i la majoria. Encara que alguns són força menors, tenen el mèrit d'haver escrit en català en un temps en què fer-ho era força més difícil que ara.
A vegades, només a vegades, em passa pel cap que volem matar la llengua abans d'hora.
Gràcies, Dafne, igaulment. Ara vaig a casa teua.