Tant li fot CL
Fa 1 hora
31.3.12
olor de primavera
He sentit, aquest matí, un perfum inesperat de primavera que m'ha fet mirar amunt: blanc de núvia entre verd brillant. Aquesta nit, més lluny, amb l'aire gairebé immòbil, jo, que sóc un negat olfactiu, he tornat a sentir l'olor d'un taronger florit. He estat a punt d'asseure'm en el banc de pedra per deixar-me embriagar, sense condicions, perquè sí. He preferit, però, tastar un glop de tarongina cada dia, només un instant d'intensitat suprema que passa i que se'n va, com cada primavera.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
9 comentaris:
ahir em va semblar veure dues roselles petites al voral de la carretera. Tot brota de vell nou i els camps verdegen amb un verd crifaner...és la primavera.
Ai, la primavera, quina sentor més captivadora, Miquel.
Incomparable l´aroma de la flor de taronger.
Avui han arribat les orenetes al meu balcó.Ahir van florir els lliris,demà veuré reoselles als marges...ja era hora!
I si plou una mica més, Francesc, que sembla que, com sempre, ho farà en època de vacances, veurem una vegada més la rapidesa de la natura a recobrar la resplendor.
Cada nova primavera és una alegria, Violeta; després ens hi acostumem.
Ho és d'ncomparable, A., el gessamí li vol fer ombra, però...
I ja em provoques l'enveja de cada any: els primers lliris, les primeres orenetes -encara no hi havia pensat-, les roselels que jo no he vist...:-)
ja ha recuperat Miquel,m'ho deia ahir un senyor a Gallecs, les pluges de la setmana passada i els sol d'aquests últims dies han transformat el paisatge es d'un verd intents, ah! i ja vaig trobar roselles.
Ah, el gessamí! És diferent, quan n´agafes una branca i la talles l´olor és tant potent que pot arribar a marejar.
En canvi la del taronger embriaga subtilment, com un aire...;-)
Ai, sí, recordo un cop que jo anava caminant plena d'hivern encara i em va sorprendre la primavera en forma d'olor de la flor del taronger al Passeig de Gràcia.
Llegint aquest text tan poetic, m'ha entrat la primavera dins tot de cop.
Hauré de sortir a veure els paisatge, Francsc, que fa setmanes que no em moc de l'asfalt.
Tens raó, A., sigui com sigui són les meues olors preferies d'entre les vegetals (i la de síndria -tan volàtil-, més endavant, i...)i sempre m'assalten inesperadament :-)
Cantonada... Diputació o Consell de Cent, Arati? Uf, just a costat d'Adolfo Domínguez, que també està de primavera.
És bo tenir la primavera a dins, jaka, encara que tu sempre la duus :-)
Publica un comentari a l'entrada