serveis de llibreries (segona aproximació)

L'altre dia vaig compartir un recorregut que podria semblar una mica poca-solta per algunes llibreries sense especificar. Justifico i detallo. El punt de partida era: Les llibreries són per mirar llibres i, si cal, comprar-los. A qui se li acut anar als lavabos de les llibreries? Cal que les llibreries tinguin lavabos?

Quan un es passa hores al carrer és ben possible que en algun moment tingui alguna necessitat biològica de més o menys importància. Si s'esdevé aquesta situació, posem per cas a Barcelona, l'individu fa el mateix que en qualsevol ciutat o poble, entra en un bar, pren algun líquid que sigui del seu gust i s'esmuny al fons a la dreta. És possible que l'individu no vulgui prendre res; doncs va al fons a la dreta i torna a sortir pel mateix lloc que ha entrat, procurant no fer cas al cartell cada vegada més freqüent que diu: “WC reservat per als clients”. De fet, tret dels bars, anar al lavabo, així, de sobte, presenta alguns inconvenients a Barcelona. D'acord, hi ha qui pot dir que cal sortir servit de casa, però el temps, a la llarga sempre juga en contra, i els ajuntaments haurien de preveure els llocs adients estratègicament situats per tal de facilitar que les necessitats primàries de propis i forasters quedin cobertes, i no parlaré de preus. Com pot ser que s'escriguin unes ordenances municipals que multin orinar o defecar a la via pública sense especificar els llocs on es pot fer? Com pot ser que la ciutat deixi a la iniciativa privada un tema tan important? En fi, deixem-ho estar, tothom sap que la voracitat recaptadora dels ajuntaments no té límit i que la privatització dels serveis bàsics és la tendència dominant dels polítics.

Com anava dient, a més dels bars, en què els lavabos són una obvietat, les llibreries grans de Barcelona també dediquen un espai a facilitar les necessitats corporals, a més de les espirituals. Anem al centre. Ens situem a la part alta del Passeig de Gràcia i anem baixant i mirant a dreta i esquerra. Em saltaré la llibreria Proa perquè vaig oblidar-me de fer la comprovació. La Casa del Llibre: lavabo al costat del lloc on es fan les presentacions, just a sota de l'espai dels llibres infantils (foto del mig del post al·ludit al primer paràgraf). Al costat hi ha Jaimes, que no sé si té lavabo, però, en tot cas, deu ser una toilette. No trobo cap llibreria fins arribar a la Ronda de Sant Pere, al costat del Corte Inglés: la Catalònia; espai en perfectes condicions a la vora dels llibres per a nens; costa una mica obrir la porta (tercera foto). Fem una marrada i anem a la Laie, a Pau Claris, a la vora de Casp; lavabos a la planta superior, abans d'arribar al restaurant, on no es menja malament, al restaurant vull dir, als lavabos no ho he provat. Per suposat, a la Casa del Llibre, abans Bertrand, de la Rambla de Catalunya, també tenen el lavabo al costat dels nens, que sempre són els qui tenen més necessitats imprevistes. Si baixem al Corte Inglés del Portal de l'Àngel, haurem d'anar al costat dels llibres d'informàtica...

En aquesta petita ruta, hi ha dos llibreries en les quals és difícil quedar en l'anonimat, al menys el visual. La Central, del Carrer de Mallorca (imatge primera), té el lavabo al pis superior tancat amb clau, de manera que imagino que cal passar per caixa a demanar que l'obrin; com es pot veure és un lavabo d'ús exclusiu per als clients, i aquí és quan un es pregunta qui té la consideració de client, el qui ha comprat un llibre o promet que el comprarà al moment o també aquell que n'ha comprat alguna vegada? Per exemple, jo, que sóc una persona anònima i discreta, tinc dret a lavabo si no compro un llibre el dia que busco apressat la salvació al meu neguit?

L'altra llibreria encara és més singular en aquest aspecte. Al FNAC, a la segona planta, abans hi havia un lavabo amb vistes al carrer Pelai, principi de la Rambla i part baixa de la plaça de Catalunya. Ara aquest lavabo ha desaparegut, s'ha traslladat al soterrani. Res a dir, tampoc no cal exigir lavabos amb vistes. Resulta, però, que el lavabo està custodiat per un guàrdia de la casa que té la funció de comprovar que el futur usuari sigui un client; la comprovació es pot fer de dues maneres, mitjançant un tiquet de pàrquing o bé un de compra. Això sí, si la persona no pot presentar cap dels dos comprovants, continua tenint dret a l'ús del lavabo, tant se val què hi vagi a fer, pagant vint cèntims. Vint cèntims i sense vistes, quanta misèria!, podria exclamar algú. Ep, si l'empresa manté una persona només per cobrar els vint cèntims és que el negoci deu rutllar. Poca broma i que prenguin exemple els emprenedors i els demandants de feina que, com deia Llull: fill meu, no hi ha ofici que bo no sigui i empresa que no se n'inventi alguna per augmentar el capital.


(Veig que avui "El Periodico" també parla de vàters, però de luxe, a Barcelona. Després d'uns dies de vacances tot es veu des d'una altra perspectiva)