29.4.12

hemeroteca impossible

A vegades els nostres apunts conten -o en són l'element principal- enllaços a altres textos o cançons sobre els quals s'ha de clicar. Remetem a un tercer perquè volem compartir, sense mediatitzar, allò que per algun motiu ens ha cridat l'atenció i creiem que no necessita més paraules. A vegades incloem un petit text introductori o valoratiu...

Sovint em fa mandra en entrar en un bloc veure que he d'anar a un altre lloc, així que desisteixo i em perdo paraules, imatges i músiques que no dubto que m'haurien interessat. Les coses són així.

Avui, jo mateix deixo un enllaç amb un article de Màrius Serra que m'ha tret les paraules de la boca -i algunes altres que afegiria a les que vaig dir- i no en penjo un altre amb un article de Jaume Vallcorba sobre ell mateix i Ferrater perquè no el trobo. Mandra de dissabte?

4 comentaris:

Macondo ha dit...

Et recomano el d'en Monzó per anar lligant caps.

Violette ha dit...

A mi em passa al revés. Ho trobo tan còmode! Al menys avui et pots permetre ser mandrós i concís alhora. ;)

Sani Girona Roig ha dit...

Miquel,
Una abraçada empàtica del Sani...
Entre postSantaMontserrat i el 1er de Maig.

he vist que has passat per casa... per can Baudelairianismes... No saps el molt feliç que em fa que segeuixis caient a la trampa de llegir-me. No saps pas l'honor i la cofoitat que en trec del fet que vinguis a llegir-me...

Felicitat que serà plena el dia que, ni que sigui per correu privat, em comentis alguna cosa,...
Insisteixo, ma joia serà plena...;-9

Aquiest Màrius Serra és un supercrac... sí. Cal reconèixer que en sap un munt i ho demostra...

Una abraçada

Sani
________

kesAcc secych Què (hi) fas allà?

miquel ha dit...

Macondo, el de Monzó de quin dia?
I la música de Txarango, què t'ha semblat, a tu?

Còmode fer un altre viatge a un espai nou, Violette? Amb el meu ordinador de sobretaula que ja demana jubilació? Avui estic estic espessaïdament interrogatiu :-) I concís ;-)


Una abraçada, Sani. Sempre passo per casa teua, sense tenir consciència que hagis parat cap trampa per a moixonets com jo.
És clar que algun dia, en cordial privadesa, parlarem de qui sap què, més enllà de la meua vida ermitana i de la teua cosmopolita ;-)
En Màrius sovint sap millor que jo el que vol dir, però no li tinc en compte.
Una altra abraçada, Sani.