una mica de Calders

Fa temps vaig proposar als alumnes de llegir Invasió subtil, de Pere Calders; un suggeriment sense més que una petita presentació, sense cap guia de lectura, gairebé el seu aire. Molts alumnes havien llegit El Hobbit o llibres semblants; ara, la majoria hauria llegit algun dels volums de Harry Potter. La lectura de Calders, entre adolescents de 15 o 16 anys, va tenir un èxit enormement limitat. No és que vulgui comparar les tres obres esmentades en tots els seus seus aspectes, sinó només un aspecte comú: els elements fantàstics; però mentre que el lector de Tolkien o de Rowling s'adona de seguida per on van els trets, els joves lectors de Calders, que no gaires anys abans devien escoltar extasiats històries de llops que parlaven amb nenes, es mostraven desconcertats amb la barreja d'elements absolutament realistes amb elements fantàstics que aparentment s'explicaven com pertanyessin a la realitat quotidiana més propera i vulgar o, en alguns casos, més llunyana però igualment identificable; o amb el capgirament del que socialment és normal o acceptable; o l'aparent -o no- absurditat d'alguns contes breus...

Malgrat que alguns joves són lectors voraços i tastaolletes, també és cert que tenen tendència a ser lectors radicals, lectors amb els gustos molt marcats, als quals només el temps o una invasió subtil els va fent perdre la seua radicalitat i descobrir altres mons, com el de Calders, sense els quals la vida no tindria el mateix sentit.

No sé si actualment els adolescents, a través de les recomanacions acadèmiques, familiars, d'amics, del seu propi descobriment, o de qualsevol altra manera arriben a Calders. No sé si aquest any, durant aquest centenari del seu naixement, Calders trobarà nous lectors. Espero que sigui així, perquè si un posa Calders en la seua vida, li dura per sempre, Calders, vull dir, que la vida...

No he vist que cap institució s'hagi encarregat de centralitzar informativament aquest any Calders (que també és Tísner i Sales i que sé jo), però es van fent força aproximacions a l'escriptor i a la seua obra, algunes més tradicionals i altres més imaginatives. Per citar-ne unes quantes:

Les biblioteques de Barcelona van fer un cicle de cinc conferències o diàlegs coordinats per Julià Guillamon que es van acabar el 19 de març amb una xerrada de Tessa Calders. En aquest moment patrocinen un taller de teatre que finalitza el 8 de maig.

Ahir mateix, continuant amb el teatre, es van acabar les representacions a l'Almeria Teatre d'una tria d'Invasió subtil. No la vaig veure i no n'he llegit cap crítica. M'han dit que potser tornaran a representar-la el mes de setembre.

A la Fundació Tàpies, que ja ha organitzat un club de lectura sobre Calders, encara els queda una activitat infantil per fer.

Suposo que s'han fet, es faran i es fan molts altres actes, però, insisteixo, desconec que hi hagi una informació centralitzada de fàcil accés. Llàstima. Jo, de moment, tinc curiositat per veure el resultat de la proposta musical calderiana que es presentarà a L'Auditori el 4 de maig.

Evidentment, si algú em demanés consell respecte Calders, li diria que el millor que pot fer, actes a part, és el mateix que s'ha de fer amb qualsevol escriptor: llegir-lo o rellegir-lo. Que després se't faci o no amic ja és una qüestió personal.

Acabo amb un conte curt seu que trobo molt adequat en el moment present, i més en aquest país:

Van convidar-lo a pensar i digué que no volia donar molèsties, que ja pensaria a casa.

Pere Calders: “Discreció”, a Invasió subtil i altres contes.