És veritat que aquest any tinc a la terrassa -té la Joana en realitat- una mica de terra on creixen quatre coses en un simulacre d'hortet. És satisfactori veure, després de plantar llavors incertes, com creixen les plantes: les carabasses japoneses que esperem que fructifiquin al juny, si és que els testos els són suficients; els pebroters nans, que de moment no es cansen de treure fulles; potser les maduixeres faran maduixes; els raves, de llavors comprades a la Rambla, que no necessiten gaire espai, creixen ràpidament i ja fan cap a les amanides... Però aquests hortets de pis, agradables i satisfactoris, que et fan estar pendent i dubtós dels resultats, necessiten tenir el complement d'una passejada pel camp a l'atzar del que es presenti. Aquests hortets de ciutat, de pis de ciutat, són com ocells engabiats, te'ls estimes i en tens cura, però en el fons imagines que el seu lloc és un altre; i el meu de tant e tant.
2 comentaris:
He buscat la carabassa japonesa i no la trobo, hi ha molta diferència amb les corrents? O és més petita, perquè no les imagino penjant d´un test ;-)
Els ravenets fan molt de goig.Jo he plantat alfàbrega, espígol i petúnies. De moment només la primera ha tret el cap. Ah i caputxines, que aquestes sí que han crescut ràpid.
Tot i així, no hi ha res com enfangar-se obrint regues a l´hort del Tamariuà per prendre-li el pols a la terra.
Són unes carabasses petites, més o menys d'entre un i dos quilos (les llavors són del meu cunyat G.) i són molt bones per fer sopa. No sé si sortiran perquè tenen poca terra, ja es veurà.
Ja m'imagino casa teua com n'està, i n'estarà de maca.
Jo, a part de l'aigua, enyoro oliveres, garrofers, ametlles i totes aquestes coses més de secà, en fi, esperarem.
Publica un comentari a l'entrada