l'amo

No fa gaire feia broma amb l'aixecar-se ben d'hora d'en Pep. Compte, que ningú s'equivoqui, que més enllà de les discrepàncies horàries i de l'hiperbòlic i monòton periodisme esportiu que no segueixo més que quan m'agafa desprevingut, Guardiola i la seua obra -uf, el futbol!, que diran alguns amb molta raó- m'han acompanyat, m'han distret, m'han exaltat, m'han fet patir, m'han tret el son i m'han tornat els somnis, m'han fet recuperar la innocència i m'han confirmat en el meu escepticisme, m'han fet amable i esquerp, racional i intuïtiu...

No sé si m'explico. Per posar exemples tot i que sembli un sacrilegi, com m'ha passat i em passa amb en Pla, Rodoreda, Calders, Moncada... Ausiàs,Carner, Ferrater, Marçal... Lubitsch, Wilder, Fellini, Peckinpah... Bach... No continuo perquè m'adono que tots em surten morts i Guadiola és ben viu. I no diré res sobre el possible descendent d'Arnau de Vilanova. Temps al temps.

També és veritat que no m'agradar repassar, rellegir, remirar, reescoltar el futbol.