Doncs vet aquí les claus. Per què has de fer la foto d'una sortida de sol si la pots trobar a internet i la pots copiar i manipular com vulguis? I tu, a qui et preocupa l'anorèxia, per què vols buscar imatges en directe si internet te les proporciona? I si vols fer un muntatge amb vermells, verds i blaus, perquè no busques les fotos a internet?
Més claus. No cal tenir una càmera de l'última generació per expressar allò que volem. Creem imatges amb els mitjans que tenim i manipulem-los tant com vulguem.
Encara més. Donem un nou sentit als mitjans. Aprofitem les càmeres de vigilància ciutadana i d'empreses per manifestar-nos i, si cal, subvertit. Copio del panell: Sense mitjans per permetre's pagar un equip de producció i ni tan sols el material necessari per gravar un clip, la banda independent de Manchester The Get Out Clause (Clàusula d'abandonament) va decidir utilitzar les càmeres de vigilància que són a molts dels carrers del regne Unit per fer-ho. Es van instal·lar amb tot el seu material, bateries incloses, en diferents llocs de la ciutat i van començar a tocar davant les càmeres. Posteriorment es van adreçar a les institucions i a les companyies propietàries dels aparells i els van sol·licitar les seqüències que recollien la seua actuació emparant-se en la “Data Protection Act”, l'acta de protecció de dades aprovada pel Parlament britànic el 1988.
Continuaré de manera menys caòtica properament. Passo a alguns exemples visuals.
5 comentaris:
Ara, si veig una altra foto presa al mirall del lavabo, vomito.
El que és moda incontestable és la TENDÈNCIA. No hi ha art ni hi ha innovació, sinó TENDÈNCIES. De manera que si TENDIM a això, o a allò, ja estem a la cresta de l'ona. La TENDÈNCIA tot ho engloba. Com Juan Palomo: 'yo me lo guiso, yo me lo como'.
Per mi no serà, Allau, però que consti que alguns només tenen els miralls.
És ben bé així, Olga. El terrible, però, és que alguns diuen que fan art -la innovació és més difícil i no necessàriament lloable- i segueixen les tendències sense saber ben bé quines són. I els veiem a la cresta de l'ona.
Em sembla que el Comissari d'aquesta exposició es el Joan Fontcuberta oi? jo vaig tenir la sort de pogué seguir una classe magistral d'ell i la veritat es que em va entusiasmar... potser veure les imatges i només els panells informatius pot donar una sensació així com poc seriosa o acadèmica, però la realitat es que tot es una reflexió sobre les formes de com canvien les coses.
En el que no estic gens d’acord es amb això de que perquè cal fotografiar qualsevol cosa si ja es troba a Internet... l'emoció de captar una mirada pròpia no es pot comparar amb cap foto que trobis per la xarxa.
Un fotògraf professional (amb uns quants premis LUX ) amic meu un dia em va dir que una bona fotografia casi mai es per les càmeres ni la tècnica, el tot es la "mirada"...
M'agraden molt els posts que has dedicat a aquesta exposició.
Fins aviat,
Sí que és una reflexió sobre com canviren les coses, Jaka, i que consti -ja ho veus pel temps que li he dedicat al bloc- que m'ho vaig passar bé; de tota manera cal recordar que hi ha moltes altres exposicions fotogràfiques que tracten la imtge de manera diferent i són tan actuals com aquesta.
És veritat el que dius de la mirada pròpia, cosa que no significa que molt sovint, al menys jo, no estiguem gaire satisfets dels resultats de la nostra mirada i pensem : Aquest si que sap mirar...
Salutacions
Publica un comentari a l'entrada