la novel·lista, la cantant i el bisbe

Segurament la majoria de lectors en sentir el nom de Donna Leon pensen, esclar, en el comissari Brunetti, però en una de seus darrers novel·les, la intriga no pretén descobrir qui era l'autor d'un crim sinó, finalment, qui era un compositor barroc que, segons diu la protagonista romania injustament oblidat. La idea de la novel·la va sorgir del repte dela mezzosoprano Cecilia Bartoli a Dona Leon. El resultat va ser Las joyas del paraiso (hi ha traducció catalana?), un intent d'aproximació al castrati, compositor, bisbe, possible espia del Vaticà..., Agostino Steffani, un “preHaendel, un preBach?”

Ara és quan em tocaria escriure una mica més o incloure una sèrie d'enllaços (argument de l'obra, biografies diverses, etc.) , però em limitaré a copiar un fragment de la novel·la i a pujar alguns fragments de l'obra d'Steffani, que, a la fi és el descobriment -un descobriment que tothom deu conèixer, però quin plaer escoltar-lo- que he d'agrair a Donna Leon. Quin interès té una obra literària si no trobes complicitats o et permet descobriments?

Había leído las partituras, cantado en voz baja, tarareado gran parte, pero no la había escuchado en el sentido real. Fue al ordenador y abrió la página de YouTube, escribió su nombre y seleccionó Niobe, la obra que más conocía.

 

Donna Leon: Las joyas del paraiso.