dies després

Dilluns vaig veure una mica de l'ambient que el congrés dels mòbils va portar a Barcelona. Després, un càstig diví, els motius del qual ignoro, com totes les coses que vénen dels déus, m'ha retingut a casa fins avui.

No sé si va passar als televisors de tothom (de tota Catalunya, de tota Espanya, de tot el món?-, però al meu, uns dies abans del congrés, va aparèixer un canal nou, Mobile World Live TV, que just el dilluns va començar a emetre continguts relacionats amb l'esdeveniment. Com que m'agrada conèixer les novetats tecnològiques, vaig pensar que els déus em concedien un petit consol en el meu retir forçat. Havia oblidat que els déus actualment parlen anglès. Ni tan sols em van proporcionar la possibilitat dels subtítols, però vaig acceptar que totes les litúrgies tenen uns misteris que no es troben a l'abast dels seguidors més humils, i vaig arribar a intuir que els pròxims temps ens portaran prodigis inimaginables i béns impagables que canviaran radicalment la nostra existència per a bé.

Avui, que he anat fins al centre, no he sabut veure sacerdots del culte, però he distingit , més acòlits i seguidors de totes les edats, sobretot joves, que mai. Fins i tot m'ha semblat copsar un esperit de pau i de progrés, de satisfacció dels barcelonins i, per extensió, dels catalans, pel fet d'haver estat triats com a receptors directes de la religió amb més seguidors i que comporta més beneficis a qui els rep.

A casa, fa dos dies que el canal 10 mostra una pantalla negra, però jo vaig enregistrar un moment del culte i me'l passaré en els moments de desànim, com ho faran, amb més motiu que jo, tots els aturats del país, perquè sabrem que formem part d'una comunitat unida més enllà de diferències de qualsevol tipus.

 

P. S.

Caldria arrodonir el post, completar-lo, repassar-lo, donar-li cos, replantejar-lo, eliminar-lo, però he apostat amb mi mateix que escriuria alguna cosa mentre escoltava la darrera -benvinguda- música de David Bowie (aquí el disc sencer, de moment).