llibres, llibreries, lectors (3)

Vaig començar pensant en un tríptic ben elaborat i ben lligat, fins i tot amb una enquesta, que havia de ser la primera, amb les limitacions que imposa blogger, però que serviria per il·lustrar... Tant se val, ara ja no sé si vaig parlar més dels lectors (de mi), dels llibres (dels meus) o de les llibreries (de les meues).

De fet, la síntesi era molt senzilla, i qualsevol desenvolupament només ganes d'afegir-hi paraules. Si entro a les llibreries, si em passejo per les llibreries, si passo estones de la meua vida a les llibreries, és perquè hi ha llibres.

Que la llibreria sigui més o menys laberíntica o lineal, que els llibreters o llibreteres -o aprenents de llibreters o llibreteres- (els llibreters de vells són una altra espècie) siguin més o menys amables o adustos, que a les llibreries hi hagi lectors que busquen llibres al mateix temps que ho faig jo, que els espais tingui una llum freda o càlida, que a les llibreries hi hagi un bar per prendre una copa o menjar un entrepà, que hi hagi presentacions de llibres amb autors i editors i entesos... Tot això, i molts altres detalls, són elements a tenir en compte, però insignificants al costat del fet elemental que a les llibreries hi ha llibres. No sé si m'explico prou, però és el que hi ha. Si a les llibreries no hi hagués llibres, no m'interessarien gaire. Com més llibres, millor.

Avui, després de pujar a casa la cabra que m'ha regalat la Núria, he anat a la Jaimes, que me l'han traslladada més prop de casa, al carrer Mallorca, entre Llúria i Bruc, entre la floristeria Navarro, oberta nit i dia, i una botiga d'instruments musicals. A l'espai que ocupava al passeig de Gràcia, obriran una botiga de Timberland. Fantàstic! A Jaimes, ara la llibreria francesa per excel·lència, encara els queda un espai al fons per acabar d'enllestir, encara hi havia un operari prenen mides. M'he passejat una estona mirant lloms i portades sota una llum claríssima i una olor de fusta nova. Després he pensat que els podria demanar una novel·la que fa uns mesos m'havien dit que no no els havia arribat. El problema és que no recordava el títol ni, que hi farem si tinc memòria de peix, l'autor. A veure: novel·la negra d'autor francès actual, la protagonista és una comissària, va tenir un cert èxit ara deu fer un any o dos, sobretot a França... La noia em diu que és aficionada al gènere, però no li sona. Busquem entre els prestatges, tant edicions franceses com traduccions al castellà. Res. Li dic que no es preocupi, que ja m'informaré millor.

Però ja vaig amb al idea. A la següent llibreria afegeixo que tots els assassinats de la novel·la són per culpa de Baudelaire. M'escolten una, dues, tres, noies. Parlen entre elles, parlen amb mi. Finalment, n'hi ha una amb qui altres cops he xerrat del gènere, que va cap a un prestatge concret, però no. Li dic que quan sàpiga quina novel·la és ja passaré a dir-li. Només em queda una llibreria. Soroll de fusta vella. Estic content que la noia que hi ha a la vora de l'ordinador sigui aquella que considero que té una memòria prodigiosa. Afegeixo una pista: tot comença quan troben a la butxaca d'un cadàver... La noia pensa, consulta, truca per telèfon, mentre jo vaig amollant més pistes. La noia recorda, va al prestatge corresponent. Llàstima, ja no tenen la novel·la. No, no, la novel·la que li he insinuat ja l'he llegida; la que vull és l'altra, també protagonitzada per la comissària. Me l'emporto.

Una mica més avall compro una ampolla de Blanton's. Trobo que lliga amb la novel·la, encara que sigui francesa.

Mentre mirava llibres a la Jaimes em preguntava si quan Catalunya sigui independent hi haurà llibreries que posin al costat del nom: llibreria castellana (o espanyola). Bé, no té gaire importància (o sí?), la qüestió és que a les llibreries es puguin continuar trobant llibres que jo em pugui llegir.