no és país de cerveses (2)

No recordo el moment, però sí la sensació de la primera amargor de la cervesa i la insistència fins que l'amargor és va convertir en un plaer, més intens segons el moment, el tipus i, també, la companyia. A diferència del vi, però, no en sé pràcticament res sobre la cervesa: l'única vegada que en podia aprendre alguna cosa, a finals dels setanta, amb un contracte per treballar a la Löwenbräu, les circumstàncies van fer que preferís quedar-me a Freiburg.

 

Bevem més cervesa que vi en aquest país? No ho sé. A mig matí entres en un bar i veus més gent bevent cervesa, i durant la tarda, i després de sopar, els qui no tenen pressa per anar a dormir. Com és que la gent pot parlar més de vins que de cerveses? La resposta no és gaire llarga, però l'obviaré. Fonamentalment és una qüestió de tradició, de prestigi, de màrqueting. Entrem en una llibreria i anem als prestatges de gastronomia; quants llibres sobre el vi, trobarem? Més dels que cal. I sobre cervesa? Segurament cap. Imaginem per un moment que coincidim a la llibreria en el moment que es fa la presentació d'un llibre; serà de cerveses o de vins. No en tinc cap dubte. Aquests dies, per exemple, estic segur que es presenta Els vins de la teva vida, de la simpatíquíssima Meritxell Falgueras; si m'atrevís, diria que la presentació la pot fer la Carme Ruscalleda; encara m'hauria d'atrevir més per imaginar un pròleg d'Andrés Iniesta, però no crec que la realitat s'allunyi gaire de la meua imaginació, que afegiria una sala plena de gom a gom amb personatges d'aquells que surten als mitjans. Imaginem la meua assistència a l'acte i que en el moment final, el del col·loqui, se m'acudís preguntar què té el vi que no tingui la cervesa. No em puc imaginar les meues possibilitats de supervivència.

Hi haurà algun moment en què podrem demanar en qualsevol bar o restaurant la meitat de cerveses que de vins? Hi haurà un moment que algú pensi que de la mateixa manera que cada plat pot tenir una sèrie de vins idonis, també els centenars de cerveses que es produeixen -arriben al centenar a Catalunya?- poden acompanyar determinats plats. Serà difícil, però no quedaré satisfet fins que els mateixos que em puguin parlar en detall dels vins del país puguin enumerar-me i concretar-me les qualitats de les cerveses, començant per si és Ale, Lager o Làmbica, el seu EBC i el seu IBU.

Mentrestant jo em permeto avançar uns suggeriments, deixant de banda les marques més comercials.

Per als enamorats:
As de cors, de Montornès del Vallès (Weizen). ABV 5%, IBU 24,3

Per als estius barcelonins de platja:

Barceloneta, de Barcelona (Summer Ale). ABV 2,9%. IBU 25

Per als incondicionals de la fruita:

Maduixet (elaborada amb maduixots del Maresme), de Sant Cebrià de Valallta (Strawberry Wizen). ABV 3,5%. IBU 15

Per als lluitadors, mentre es mengen una espatlla de xai o semblant:

Kalashnikov, de Mollet del Vallès (Imperial Stout). ABV 7%. IBU 60

Per a qualsevol moment de la setmana santa que ja s'acosta (o del país, que va com va):

ViaKrucis, de Súria (American IPA). ABV 5,8%. IBU 62

Per als nostàlgics (m'imagino les bombolles cítriques a la llengua):

No Sacchs (cítrics que recorden el sidral!), de Valls de Torruella (Experimental Ale). ABV 4,5%. IBU 15.

A mi, en aquest moment de la nit, la cervesa que em sembla més suggeridora és una britànica de Aberdeenshire: Hello My name is Ingrid, una Imperial doble IPA, de 8,2%

...

Bé, no té cap interès continuar el llistat, perquè tampoc no sabria dir en quins bars o restaurants es poden degustar aquestes cerveses, de moment.