seguint el fil: Day dreams, de Valentino

Segueixo el fil de Rodolfo Valentino (o Rudolph, en la seua versió americana). Entenc que les biografies que trobo em diuen moltes coses del personatge però poca cosa de la persona; ja sol ser així, i en alguns casos, més. Si pogués, preguntaria a la meua àvia o a la meua mare què els semblava Valentino, però continuaria sabent dels seus papers a les pel·lícules, de la seua importància en l'imaginari col·lectiu d'una època, de les grandeses i misèries del mite que van continuar estenent-se quan ell ja havia mort.

Com era, què pensava, qui era Valentino més enllà de la seua imatge pública? Poca cosa a dir. Potser una forma d'aproximar-se al seu jo més íntim, si és que el això pot interessar a algú, és llegir la seua poesia.

Valentino va publicar l'any 1923 un poemari titulat Day dreams que, si no m'equivoco, només es va editar en anglès, l'idioma original, i en italià. Si jo fos un editor petit, o molt gran, o valent, dels qui es poden permetre publicar allò que els ve de gust, no dubtaria de treure al mercat els versos de Valentino aquest Sant Jordi (aquí deixo el repte). L'autor ja no és un personatge mediàtic, però estic segur que tocant les tecles adequades, fent unes quantes entrevistes estratègiques, amb la complicitat d'uns quants programes de ràdio i televisió, s'aconseguiria un èxit de vendes notable, no només entre els nostàlgics d'altres èpoques, sinó també entre nous lectors i escriptors que, pel que veig i llegeixo, podrien entrar perfectament en l'ona d'aquesta literatura que molts altres rebutjarien amb diversos arguments, un dels quals, i no el menys abundant, estic segur que seria que cal deixar els morts en pau. Resurreccions més estranyes s'han vist.

Quina intenció tenia Valentino en escriure els seus poemes? No diré res. Deixaré que s'expliqui ell mateix i afegiré, avui, nomésun poema. Com que sóc incapaç de traduir de l'anglès, em limitaré als originals que potser algú convertirà en material català. I si algú vol llegir tots els poemes, els pot trobar aquí.

PREFACE

To you, my gentle reader, I wish to say a foreword

of warning before you peruse the contents of this book.
I am not a poet nor a scholar, therefore you shall find neither
poems nor prose. Just dreams—Dap Dreams—a bit of
romance, a bit of sentimentalism, a bit of philosophy, not
studied, but acquired by constant observation of that greatest
of masters! . . . Nature!
While lying idle, not through choice, but because forcibly
kept from my preferred and actual field of activity, I took
to dreams to forget the tediousness of worldly strife and the
boredom of jurisprudence's pedantic etiquette.
Happy indeed I shall be if my Day Dreams will bring
you as much enjoyment in the reading as they brought to
me in the writing.

INTRODUCTION

I can not tell a rondelay
In words of yesterday
I can not tell a couplet
For words come as they may.
I'll do my best—I'll try a bit
Of ultra-modern rhyme
And cast aside the shackles
Binding “Once upon a time.”

MIRAGE

Happiness—you wait for us

Just beyond,
Just beyond.
We know not where,
Nor how we shall find you.
We only know you are
Waiting, waiting,
Just beyond.