Deia ahir que vaig assistir l'acte
d'homenatge a Bartomeu Rosselló-Pòrcel al Col·legi Major Ramon
Llull. Com que sempre arribo tard, em vaig perdre l'actuació de
Maria del Mar Bonet, que em pensava que clouria l'acte, però
l'encapçalava. Parlaments diversos, lectura de poemes -pocs- i
cloenda a càrrec de la coral del col·legi que va interpretar una
cançó de bressol i El cant de la senyera. L'acte es va desenvolupar
a la capella del centre, totalment ocupada, de manera que em vaig
quedar al final i vaig gaudir d'una acústica defectuosa en companyia
d'alguns residents, uns quants dels quals podien seguir perfectament
l'homenatge al mateix temps que els misteris que els desvetllava el
seu mòbil.Més enllà de l'acte, em va agradar trobar-me en l'espai on Rosselló-Pòrcel va passar una part dels seus darrers anys. M'agradaria fer-hi un passeig en calma, si és que això és possible.
La Residència d'Estudiants de Catalunya -el seu origen cal buscar-lo en la idea d'imitar la famosa Residencia de Estudiantes de Madrid-, actualment Col·legi Major Raon Llull, està situada a l'interior de l'Escola Industrial, i va començar a funcionar l'any 1929, durant la dictadura de Primo de Rivera, encara que s'havia inaugurat l'any 1921 a Sant Gervasi, al xalet de Ríos Rosas, però es va traslladar a la ubicació actual quan va quedar petita. Durant la República tingué també altres funcions. Després de la guerra, l'any 1939, sota la gestió de la Diputació, la Residència continuà habitada pels estudiants, fins que l'any 1989 se n'encarregà de la gestió la Universitat de Barcelona, encara que la Diputació en continuava sent la propietària. L'any passat va estar a punt de convertir-se en un complex d'oficines, però de moment continua la seua funció d'allotjament i formació d'estudiants universitaris.
Bartomeu Rosselló-Pòrcel va arribar a la Residència l'octubre de 1930 i és allí on conegué, entre altres, Salvador Espriu. S'encarregà d'organitzar la biblioteca i de les Edicions de la Residència. D'aquestes coses i de moltes altres en deu parlar el llibre de M. Dolors Fulcarà La Residència d'Estudiants de Catalunya (1923-1939), editat per la UB l'any 2012. Perquè se saben tantes coses de la Residencia madrilenya i tan poques de la catalana, que ni té una entrada a la Viquipèdia? Ho esbrinaré un altre dia; ara acabo amb un dels poemes més coneguts de l'escriptor mallorquí.
Estic cansat de tu, domini fosc
i tempestat de flama.
M'exaltaré damunt els horitzons
i trauré les banderes al desert
de la darrera cavalcada.
Reina d'aquestes hores, ara véns
tota brillant, armada.
Inútil desesper del vespre! L'alba
s'acosta ja amb l'espasa,
i l'ardor temerari que m'encén
allunya les estrelles.
B R-P: "En la meva mort"
3 comentaris:
m'impressiona esta omnipresència dels "misteris que desvetllen els mòbils" a tot arreu i que claven les mirades a les petites pantalletes.
l'última vegada que vaig entrar en un bar, al costat tenia un grup de cinc persones (més grans que jo i que semblaven un grup d'amics i amigues), i va haver un moment que els cinc estaven pendents cadascú del seu mòbil i fent anar els polzes a tota velocitat, mentre al mateix temps parlaven com si estiguessen mirant-se als ulls, però sense.
avui, a l'hospital, també m'ha sorprès trobar molta més gent, petits i grans, mirant pantalles. fa uns mesos, molts xiquets s'ajuntaven a la taula i pintaven en papers o jugaven amb trencaclosques, o arrossegant les cadiretes..., mentre els grans conversaven, o llegien llibres i diaris, o simplement miràvem les mussaranyes i al voltant.
sembla que tot ha corregut molt en poc temps.
quina alegria i quina emoció, miquel, poder "fer cantonades" :)
Jo no tinc tan clara com tu aquesta escalada en poc temps, però sí que he notat aquesat dependència que va substituint molts altres elements de relació. És curiós el que dius de la duplicitat d'acció, ho ha vist, però no hi havia pensat, és ben bé com dius: dues coses al mateix temps, una sempre amb el mòbil, l'altra amb qui sigui i com sigui.
Sens dubte una residència universitària amb molta història, on han realitzat els seus estudis persones rellevants. Salutacions.
Publica un comentari a l'entrada