Al terrat
assolellat,la roba estesa es cargola
i es desplega
i esbatega
talment una banderola.
Passa el vent
rabent,
furient,
sense dir d'on ve ni on va.
Només ell sap que l'espera
cel enllà la primavera
perquè avui s'han de casar.
Joana Raspall: “Març”, dins Degotall de poemes.
Si no fos perquè vaig escoltar en Molina no sabria que el casament se celebra just en aquest moment, a les 12,05. Estic segur que la Joana Raspall, eterna primavera de gairebé 100 anys, no ha necessitat seguir el telediari per saber el moment precís de la trobada, encara que això de les estacions sovint va per dins.
3 comentaris:
A veure si arribem a complir 100primaveres en tant bon estat com aquesta poetessa!!
Arribo una hora tard (sempre arribo tard!), però ja la sento aquí ;-)
En el meu cas, Assum, ni una cosa ni l'altra, però, de moment, no em queixo. Bé pels qui hi arriben!
I això, A., que vius més a l'est que jo, i la primavera t'hauria d'arribar abans, però estic segur que ja la senties sense adonar-te'n :-)
Publica un comentari a l'entrada