5.3.13

les causes de la longevitat a Catalunya


Malgrat la crisi, continua augmentant l'esperança de vida a Espanya en general i a Catalunya en particular. La gent no es vol morir i procura fer el que calgui per resistir un any i un altre, i els que calgui, fins que diu, prou!

Jo, així en fred -una altra cosa és quan em puja la febre-, no tinc un interès especial a perpetuar-me. Penso que una vegada has vist el que dóna de si la vida i hi has fet quatre passejos, cal deixar pas al tast dels que vénen enrere. Entenc, però, que cadascú tingui unes perspectives i unes expectatives en funció de múltiples variables totalment dignes o, si convé, enormement indignes.

Diuen que un dels factors de la longevitat en aquestes terres és la dieta mediterrània, sigui en la seua versió més estricta o en la modalitat de greixos amb mesura. Ja pot ser, però tots sabem que fent dietes similars hi ha qui passa dels cent i d'altres que no arriben als cinquanta. Jo tinc la teoria que un dels elements que allarguen la vida, la seua qualitat és una altra història, és el tarannà, la forma d'enfocar-la, una mena d'optimisme vital que va més enllà del fet de fumar-se un havà o no cada dia o de veure un litre d'aigua o dos gots de priorat.

Estic segur, per altra banda, que sovint la vida s'aguanta amb un únic fil, en una creença, en un desig concret que fa vèncer les adversitats. Em fixava per exemple, en les darreres estadístiques que conec sobre els centenaris espanyols. Quants centenaris creieu que hi ha a Espanya? En la meua darrera consulta eren 11.200, que no és poc; al meu poble, d'especulació immobiliària limitada, no hi cabrien. El grup més nombrós de centenaris peninsulars es troba a Catalunya: 1.651 persones. Per què tenim més centenaris a Catalunya? Jo, encara que no el puc provar, n'estic segur del motiu. Si hi ha tants catalans, i sobretot catalanes, que aguanten, és perquè tenen l'esperança que arribaran a veure el dia que el país serà independent. Auguro, a més, que tal com van les coses, en els propers anys el nombre de centenaris es multiplicarà exponencialment. No vull ni pensar la quantitat de morts de noranta en amunt que hi haurà els dies posteriors a la proclamació de la independència, però la vida, dieta mediterrània inclosa, és així.

7 comentaris:

iruna ha dit...

m'acabes de donar un altre motiu per a no ser independentista.

ahir pensava, "ja falta menos" :)

una abraçada, miquel

Oliva ha dit...

LA VOLUNAT DE VIURE.....AQUESTA,CREC JO, QUE ES LA CAUSA.

Carme ha dit...

Doncs a mi m'acabes de donar un motiu per a voler "perpetuar-me" una micona, només una micona, ja que habitualment penso que no... que no em cal viure 90 o 100 anys, tampoc. Faria un esforç d'allargar-me una mica més, no massa, per tal de poder veure Catalunya independent. :)

egotista ha dit...

M'encanta la teoria independentista sobre la longevitat. La setmana passada va morir la meva tieta-àvia, amb 101 anys, i no pas de malaltia, sinó d'accident!

miquel ha dit...

No et pensis, iruna, de "l'altra banda" també hi deu haver qui s'espera a veure si Catalunya desapareix definitivament.
Qui sap, a més, si tu seràs la primer immortal :-)
Una abraçada


La voluntat ajuda, Oliva, i tant. Ara, sempre va bé algun complement.


Ei, Carme, estic segur que en el teu cas no et caldrà esperar tant. La resta d'anys serà per gaudir del nou estat :-)


Ostres, ego, morir d'accident als 101 va contra els cànons més ortodoxos de la longevitat! Era independentista?
Bé, la meua teoria e´s molt possible que es pugui provar :-)

egotista ha dit...

Em temo que no, no era independentista la meva tieta -àvia. Però ja saps, sempre ha d'haver alguna excepció a la regla...

miquel ha dit...

Ningú no és perfecte, ego :-)