la transmissió

Estic segur que la majoria dels qui passen per aquí, alguns dels quals han publicat poemes, contes, novel·les o altres gèneres literaris en paper, no tindrien cap inconvenient no tan sols que esmentés la seua obra en aquest blog (faig servir el mot acabat en g per primera vegada, i així acato la llei que marca el DIEC), sinó fins i tot que en copiés algun fragment: un poema sencer -o dos, o tres- si el llibre fos un recull poètic, o el conte més adient en la meua opinió. En alguns casos potser m'agrairien l'esment, o potser no, que ja se sap que entre amics és normal que un parli de les coses dels altres. Estic segur que als poetes o als contistes (o als assagistes o als novel·listes o als historiadors... o als que fan una mica de tot) els podria agradar trobar aquí una mostra de la meua admiració, de la meua complicitat, del goig que m'han aportat i que jo vull compartir amb qualsevol altre.

Cert que quan un veu publicat el que escriu no només aspira al reconeixement, a la satisfacció de compartir el seu món, el seu enginy, potser la seua vida, sinó també a ser premiat econòmicament per les hores que ha dedicat a la seua feina creativa a través de la qual pretén, com a mínim, una ajuda per a la subsistència diària i, si s'escau, la dels seus descendents. És possible que si algú transmet un fragment de la seua obra sense demanar res a canvi pensi que tots els seus desitjos de fama i diners perillen? Segur que no. Els escriptors solen ser intel·ligents i fins i tot els més refractaris a la publicitat són conscients dels seus beneficis espirituals i materials.

I si en lloc de gent de lletres es tracta de músics? Si jo reproduís aquí la música que m'ha agradat, m'ho retraurien? Em demandarien? Em farien pagar un impost? Com podria recomanar nome´s en paraules un material que es coneix per l'oïda? Un acte de fe? Només una, dos, tres cançons... del seu darrer treball. El perjudicaria o els convindria que jo -pecat de immodèstia- els tingués en compte? No ho sabria dir, però he comprovat que alguns grups petits m'han agraït que hagués compartit el que han fet.

Possiblement tot és qüestió de mides, i de companyies.

Ahir vaig voler compartir a través de You Tube tres cançons del darrer treball de David Bowie, però em vam desactivar la complicitat; la llicència, l'audició gratuïta, correspon a SME. Ho entenc, des de casa meua no era possible la compra directa de la música de Bowie i els grans no paren gaire compte als detalls dels petits. Ja s'ho faran. En represàlia no concreto des d'on es poden baixar les cançons, encara que sé que no cal, que tothom n'ha fet publicitat. Que consti que jo -potser sóc una mica antic; no tant com Bowie, esclar- he gaudit i continuaré passant-m'ho bé amb la seua darrera música, encara que vagi sobrat de publicitat i tingui més contactes amb els grans que amb els petits.