Retorn a Barcelona per tornar a marxar
aviat. Sembla que he perdut la pràctica d'escriure i que encara
estic en aquests llimbs festius que m'agrada i em desagrada alhora. Vaig
amb retard sobre el temps inexorable -tantes coses com passen- que
ja marca l'any definitiu. No m'importa gaire, em quedo quiet en un
acte de màgia impossible: edito la cançó, l'escolto, la
comparteixo. Demà, potser, descobrirem el truc.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Que maques!!! Potser no ho saben que
La màgia ja la tenen.:-)
Els ho vam fer saber, Assum :-)
Publica un comentari a l'entrada