Barcelona cosmopolita

Quina paradoxa que la Barcelona actual em sembli la més cosmopolita i, al mateix temps, la més uniforme que he conegut. Segurament caldria analitzar aquesta percepció des de diverses perspectives i tenint en compte les meues circumstàncies externes i l'evolució, sovint de difícil detecció, dels meus gustos personals, però això m'exigiria un esforç que sóc incapaç de fer.

Aquesta petita introducció me l'ha suggerit una anècdota de la setmana passada, quan em vaig trobar amb una excompanya per parlar de possibles activitats per celebrar una jubilació. Vam anar parlant d'això o d'allò fins que vaig proposar, sense especial convicció, per dir alguna cosa, que l'eix de la celebració podria girar a l'entorn de la independència de Catalunya, procés en què està ben interessat el nostre amic comú, subjecte d'homenatge. Evidentment, per participar en un acte del tipus que es vol preparar, no cal estar convençut de la seua bondat o maldat, sinó de l'interès que pot proporcionar a l'homenatjat. La meva antiga companya de feina, d'aquí de tota la vida, eternament viatgera i coneixedora de les cultures del món, de seguida va fer mala cara i va assegurar que ella no participaria en res que tingués a veure amb el procés de sobirania nacional, reductora, provincialista. Després de confirmar-me la seua vocació europeista i, per extensió mundial, em va dir que feia poc que havia anat amb un grup a menjar en un conegut local barceloní amb nom d'ocell nocturn i que en demanar determinat vi els van dir que només en tenien de catalans; després d'aquesta frustració fruit del localisme del restaurant, ella (o ells) va afegir que esperava que al menys el pernil no fos també únicament català. Dedueixo que el pernil devia ser d'alguna altra procedència, però aquí vam acabar la nostra conversa gastronòmica i vam canviar d'objectiu, centrat, ara, ens escriptors del passat en llengua catalana, tema que ens va portar a unes primeres conclusions que caldrà desenvolupar.

La seua breu anècdota sobre la restauració, però, em va fer pensar, i vaig decidir que quan se'm presentés l'ocasió -déu no ho vulgui- entraria en un dels locals de cuina internacional amb sucursals a Barcelona més estesos arreu del món. I ja em veig qualsevol migdia demanant a McDonald's una botifarra amb fesols (no voldria desentonar gaire respecte els seus productes estrella) i dues copetes de Priorat o potser, per no ser gaire exigent i vigilar el pressupost, una Moritz.