9.1.14

disperses (4)


Torno a recordar-me i a recordar que la justícia és una abstracció que es concreta en els jutges i totes les altres parts que intervenen en un judici (i les pressions polítiques, de jutjat de guàrdia en aquest país i encara més a l'altre, amb merda sota l'estora que mai no es trobarà malgrat la pudor que fa; i una llarga enumeració de la qual estan exclosos els desheretats de la terra, que ignoren i són ignorats per la justícia si no tenen una plataforma que els aculli). En definitiva, desconfiança total i més quan es permet -oh, la llibertat d'expressió i la ironia!- la impunitat de Jesús Silva, advocat adjunt en el cas de la infanta (i tant és que sigui ella o qualsevol altra) que va dir, referint-se al jutge Castro i a la crida de Cristina per declarar: "Si tantes ganes en té, si així s'ha de realitzar com a persona, doncs potser hi anem". Al meu bufet, ja no hi treballaria. Potser jo filo massa prim o tinc la mateixa opinió sobre els advocats que Ramon Llull, que no recordaré perquè fa segles que tothom la sap.

Definitivament, tinc la batalla perduda, sóc un residu que els gramàtics de la publicitat o els acadèmics moderns, o qui sigui, deixarà escolar a poc a poc en un contenidor de residus de color encara inconcret, però m'hi resistiré.
 


Sabíem que la ubiqüitat de déu era un mite, que quedaven alguns llocs lliures del seu ull triangular, però no ens acaba de fer servei que en aquests indrets tinguin un horari i hi hagi una reixa que impedeixi l'entrada en les hores en què més ho necessites.

6 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

Ves que Déu no sigui l'Oscar Dalmau, es a tot arreu, ràdio, TV, documentals posant la veu en off i ara anuncis.
Molt bona la pissarra.

salut

ninona ha dit...

Quina pena, oi?, haver d'acceptar que la justícia no és igual per a tothom i que déu és un mite subjecte a horaris i a certs àmbits.
Sort que de tant en tant ens podem evadir llegint posts com el teu.

Carme ha dit...

M'ha fet molta gràcia la pissarreta... et proposo que busquem altres llocs (segur que n'hi ha) per quan la reixa estigui tancada... ;)

Assum ha dit...

Torno a dir que en Roca es va equivocar agafant la defensa de la infanta i en l' estratègia encara més.
Avui m' ha fet una ràbia la declaració
de l' Undargarin dient que total la infanta ha estafat unes xifres "ridícules", per sota els 120 mil euros,
en quin món viuen!!!

miquel ha dit...

Francesc, en tot cas és un déu menor i provisional, com gairebé tothom en aquest país.
Sí que és una bona pissarra, encara que cal experimentar la seua certesa.

Ninona, ja sabem que no és cap novetat, però aquesta saturació creixent cansa molt.
Ei, que el meu post no és d'evasió :-)


Carme, doncs buscarem i ens ho comunicarem. ei, que ho dic seriosament.

Assum, en Roca cada dia em sembla més una esfinx, i això que durant un temps, fa anys, vaig creure que estava destinat a crear una nova església.
Uf, les declaracions d'Urdangarín demostren que en aquest món els mons són diversos i amb difícils connexions.

Assum ha dit...

Molt bona la comparació amb una esfinx!!