13.1.14

alternatives autòctones


Darrer dinar en família amb motiu de l'aniversari (12 anys) de la meua fillola petita: una amanida amb paté caramel·litzat sobre llenques primes de poma, rostit de carns diverses, etc. Alguns grans encara es queixen dels excessos de les festes i elucubren i concreten remeis. A vegades, la qüestió preventiva consisteix a conscienciar-se que hi ha àpats que ens haguessin portat la felicitat fugint una mica de les tradicions seculars (esclar que les tradicions són font inesgotable de felicitat). Se m'acut, per exemple, el plat que Carme Ruscalleda titula “Suquet de festa major (romesquet)”, en què l'ingredient principal són quatre llagostes, repartides entre quatre o sis persones. No reproduiré els ingredients, la preparació, la cocció o el resultat a taula perquè sé que no he d'interferir amb els drets de l'autora, però entenc que puc copiar, sense por de desvetllar cap secret, el que la Carme Ruscalleda anomena el truc, al final de la recepta:

Les llagostes, per tal de gaudir de tot el seu sabor, cal tallar-les de de viu en viu. Per suavitzar aquesta operació tan cruel, es pot optar per posar les llagostes vives al for ben calentet a 200º, durant només 2 minuts. L'efecte calor adorm o anestèsia les llagostes, i això ens permetrà tallar-les en canal amb més tranquil·litat.

Carme Ruscalleda: cuinar per ser feliç. (enèsima edició)

Una menja feta amb tant de respecte envers l'ingredient principal difícilment pot afegir greix al cos (compte amb les patates i amb sucar-hi pa), i si el cuiner no ha explicat el mètode, millor que millor per a les ànimes càndides que pensen que les llagostes viuen des que naixen fins que moren a les cassoles amb oli roent, de la mateixa manera que els peixets vermells sempre han tingut l'horitzó de les peixeres rodones, amb Aigua de Veri en el millor dels casos o en Solan de Cabras si veuen la vida en blau.

P. S. Inevitablement, cada vegada que llegeixo receptes amb crustacis recordo els “Refinaments d'ultramar”, de Calders. Vaig copiar el conte el 2006 i em vaig veure incapaç de donar resposta precisa als dos darrers comentaris.


3 comentaris:

PS ha dit...


Aquest llibre de la Ruscalleda també l´he fet servir i dóna bons resultats, però no m' havia parat a contemplar les llagostes, pobretes...
Faig els seitons i els verats al forn, que em deslliuren de cometre cap assassinat "en viu" i em deixen la consciència més tranquil·la i la butxaca menys escurada.

( em deixo per més tard la lectura de la recepta americana...)

bon dia !

Assum ha dit...

No coneixia el conte de Pere Calders,ostres,és el més fantàstic que he llegit d´aquest autor.Em recorda més els contes de Perucho, sinó fos per la perversitat, molt calderiana.

miquel ha dit...

Reivindicació del peix blau, boníssim i apte per a gairebé totes els butxaques. Molt bé, A.
La recepta americana estic segur que no la podries fer :-)

Tens raó, Assum, elements que podrien ser de Perucho, però desenvolupament calderià. Per no menjar mai més crustacis.