4.1.14

velles tendències per al 2014, o qualsevol cosa semblant en ordre aleatori


1. En lloc de baixar a peu, decideixo agafar el metro a Verdaguer perquè porto una mica de pressa per arribar -poca per tornar-; m'entreté l'espera a l'andana un cartell que em fa pensar en Joan Solà i el canvi i caiguda de preposicions. El verb pensar demana un complement amb la preposició en, ja ho sé, tothom ho sap; però, davant d'un infinitiu la preposició en no s'hauria de canviar per a o de? D'acord, això no ho sap -sabia?- tothom. Què diria el doctor Solà de la permanència de en en l'anunci? Com que arriba el metro, se me'n va del cap la resposta.
 



2. Al portal de l'Àngel es passegen les paraules de Mateu en un cartell que m'admira que es mantingui tan nou com sempre. El portador, aturat, explica la fi del món a qui el vulgui escoltar. Pel seu costat passen -tot és u- messies i anticristos d'incògnit, aliens a la seua pròpia condició. Amunt i avall, envers destins ignorats, més badocs que compradors, ignorem que el món fa segles que s'acaba.



3. El negoci rutlla tot l'any, però en aquestes dates qui no compra una pinta fina és decideix per una brotxa de pèl..., de què es fa el pèl de les brotxes d'afaitar? Hi ha qui comprarà unes tisores de costura o un ganivet de tallar bolets... Són al 52 i em donen el 68. M'espero, no cal portar pressa en aquesta botiga de temps retingut -en queden tan poques- en què se sap que des dels seus inicis, a principis del XIX, no es fia ni es refia.



A casa, escolto per casualitat el concert de cap d'any que es retransmet pel 33. Una agradable sorpresa que s'incrementa en descobrir que qui dirigeix la Fhilarmònica de Catalunya és el mestre Coll, que els estius s'allarga a l'Ampolla amb la seua Orquestra de Cambra de l'Empordà per acompanyar-nos en les nits de vetlla tant amb els Beatles com amb sardanes.

Se m'acut que les tres escenes que he resumit més amunt poden tenir una correspondència musical en alguna de les tres de les peces que acabo d'escoltar, o en qualsevol altra. Quina? Jo ja he fet la meua tria. Per cert, si calgués determinar un altre himne per la nova Catalunya, jo, de moment, triaria la sardana del final, sempre, esclar, que no es decidís fer creu i ratlla... I com es vesteixen a Figueres per anar a concert...





4 comentaris:

Carme ha dit...

Jo també faré la meva correspondència escena - música, si no em fas explicar el perquè... No ho sabria fer.

La primera escena, la del respirar amb la segona música, la del domador.

La segona escena, amb la Santa Espina

El taller d'esmolar amb la cigarreta...

Que els reis et portin moltes coses...

Montse ha dit...

A mi també em venia al cap la cigarrera amb el taller d'esmolar, deu ser que tenim un imaginari comú... i, per descomptat, La santa espina, himne de Catalunya.

Sobre preposicions... com creieu que s'ha de dir, que hi ha una plaça de pàrking o un pis per llogar:

"En lloguer" o "Per llogar"? Moltes vegades veig "Llogo plaça de pàrquing" o bé "Es lloga pis", però no em queda mai clar si el que diu "llogo" el que sigui vol pagar un lloguer per tenir-la/lo, o es vol desprendre del seu pis o plaça de parquing i cobrar del llogater.

Amb aquest tema, mai no sé qui seria l'arrendatari i qui seria "l'altre".

però tot això potser avui no toca... Bon dissabte pre-Reis!

Assum ha dit...

El doctor Solà potser pensaria que hi ha normes absurdes.Perquè no podem mantenir la preposició corresponent davant d' un infinitiu?

miquel ha dit...

Bona tria, Carme, encara que tot és intercanviable.
No t'ha passat mai, i t'ho dic a tu que pintes, que una escena, una imatge, un moviment que captes se't converteix en una música coneguda?
Un dia, jugadors com som, em d'encetar el joc, que també el podem fer amb paraules i versos :-)

La cigarreta i la mola d'esmolar, Montse..., tot d'espurnes (en el cas de les cigarretes moltes cada dia més metafòriques)
Uf, les places de pàrquing i els pisos produeixen anuncis ben curiosos; de tota manera se solen anunciar els qui ofereixen.
Que els Reis siguin generosos amb tu i amb la família.


Segurament, Assum, el doctor Solà ho pensaria, ho diria (ja ho feia), però ell mateix va popularitzar el tema a través de la seua Sintaxi.