Jerry parlava de Pete Seeger amb Greta:
tot el pas dels anys a l'esquena...
Oriol Pi de Cabanyes: Oferiu flors als rebels que fracassaren (1973)
Ni en la discografia vella que guardo ni en els discos més nous, ni en les cançons que a penes escolto de l'iPod... Cap vestigi de Pete Seeger (3/5/1919 – 27/1/2014). On ha anat a parar tota aquella música que m'envoltava a finals dels 60 i durant els 70? Què en queda, de tot allò?
7 comentaris:
Ha esdevingut la Xarxa Social un continu funeral? Sí, el comentari permanent sobre la mort. "Aneu a pastar" és la meva resposta preferida.
Ostres, Allau, qui parla sobre la mort? Què llegeixes? Què és això de la Xarxa Social?
Bàsicament la desaparició de Pete Seeger. No parlaré d'un altre mort eminent d'avui mateix (fastigós de mena).
L'altre mort ja era mort.
Això palesa l'edat de molts xarxeros socials, certament
El títol de la novel·la d'Oriol Pi de Cabanyes em va enamorar quan va sortir, encara m'agrada ara... desgraciademant després de tants anys no recordo gaire res més que el títol... potser l'hauré de tornar a llegir.
Els rebels, des d'aleshores, han(hem?) continuat fracassant a tot drap... no sé si algun dia n'aprendrem.
Quanta raó, Júlia
Ara mateix et vinc a veure, pons, i a contribuir a la teua felicitat.
Jo tampoc recordo gaire cosa, Carme, tot i que en fullejar-lo vaig veure que tenia alguns fragments ben assenyalats.
No em fracassat, hem canviat, hem evolucionat, hem involucionat... Potser és bo no creure en la immutabilitat del temps i de nosaltres mateixos.
Publica un comentari a l'entrada