29.1.14

oferim flors...


Jerry parlava de Pete Seeger amb Greta: tot el pas dels anys a l'esquena...

Oriol Pi de Cabanyes: Oferiu flors als rebels que fracassaren (1973)


Ni en la discografia vella que guardo ni en els discos més nous, ni en les cançons que a penes escolto de l'iPod... Cap vestigi de Pete Seeger (3/5/1919 – 27/1/2014). On ha anat a parar tota aquella música que m'envoltava a finals dels 60 i durant els 70? Què en queda, de tot allò?

 


8 comentaris:

Allau ha dit...

Ha esdevingut la Xarxa Social un continu funeral? Sí, el comentari permanent sobre la mort. "Aneu a pastar" és la meva resposta preferida.

miquel ha dit...

Ostres, Allau, qui parla sobre la mort? Què llegeixes? Què és això de la Xarxa Social?

Allau ha dit...

Bàsicament la desaparició de Pete Seeger. No parlaré d'un altre mort eminent d'avui mateix (fastigós de mena).

miquel ha dit...

L'altre mort ja era mort.

Júlia ha dit...

Això palesa l'edat de molts xarxeros socials, certament

pons007 ha dit...

Avui el meu bloc compleix 8 anys i faries que fos el bloc més feliç de la catosfera si et passessis a felicitar-lo, moltes gràcies!

Carme ha dit...

El títol de la novel·la d'Oriol Pi de Cabanyes em va enamorar quan va sortir, encara m'agrada ara... desgraciademant després de tants anys no recordo gaire res més que el títol... potser l'hauré de tornar a llegir.

Els rebels, des d'aleshores, han(hem?) continuat fracassant a tot drap... no sé si algun dia n'aprendrem.


miquel ha dit...

Quanta raó, Júlia

Ara mateix et vinc a veure, pons, i a contribuir a la teua felicitat.

Jo tampoc recordo gaire cosa, Carme, tot i que en fullejar-lo vaig veure que tenia alguns fragments ben assenyalats.
No em fracassat, hem canviat, hem evolucionat, hem involucionat... Potser és bo no creure en la immutabilitat del temps i de nosaltres mateixos.