27.1.14

negritud


- ¿Cómo fue su aterrizaje en el género negro?

- Leí a Larsson y Nesbo para ver lo que se hacía en ese momento; yo me acordaba sólo de Agatha Christie y Conan Doyle. Enseguida me di cuenta de que no podía escribir novelas como aquellas, tan oscuras y brutales.

"Yo tengo otra visión de la realidad", agrega Isabel Allende, "así que pensé: voy a respetar la fórmula pero adoptando cierta distancia para burlarme un poco de ella. Al fin y al cabo, tanto la novela negra como la rosa son géneros muy desprendidos de la realidad, puede decirse que fantásticos, donde siempre hay un final predecible: en las primeras gana la justicia y en las segundas el amor. De acuerdo, me dije, ciñámonos a las normas, que ganen los buenos, pero burlémonos un poco, caramba".

Como en toda novela negra que se precie, en 'El juego de Ripper' encontramos un asesino, un policía que debe detenerlo y un retrato social más o menos pormenorizado...

De la premsa

En anar llegint l'entrevista d'Isabel Allende tinc una sensació que va del desconcert a la desqualificació. No en té ni idea del que és la novel·la negra! A penes sap alguna cosa de la novel·la de misteri. i..., gènere fantàstic? Si el negre és un dels pocs gèneres que en l'actualitat continuen amb la descripció de la realitat, amb la denúncia social... I si la justícia només guanya aparentment... Si...

Vaig una mica més enllà i penso que m'hauria de fer mirar aquest rampell d'ortodòxia tan pròpia dels seguidors del gènere des dels seus inicis fins a l'actualitat. Els autors poden dir el que vulguin i escriure el que els vagi millor, i els lectors, més enllà de classificacions passades de moda, hem de jutjar mentre llegim i en acabar.... I si Isabel Allende ha inventat el gènere marró i ens ha agradat? Doncs endavant.

Eso me recuerda un poco a lo que hizo Cervantes con las novelas de caballerías en «El Quijote».

—Tuve en mente a Cervantes porque él tomó el género que era más popular en ese momento e hizo una perfecta novela de caballerías burlándose despiadadamente. Eso me dio una idea de que me podía burlar del género también, cumpliendo todas las reglas.

De la premsa



Però realment coneix Isabel Allende la novel·la negra com coneixia Cervantes la de cavalleries? Buf, quina dèria! No volies llegir alguna cosa d'ella. Doncs comença i després ja diràs el que calgui.


Començo:

«Mi madre todavía está viva, pero la matarán el Viernes Santo a medianoche», le advirtió Amanda Martín al inspector jefe y éste no lo puso en duda, porque la chica había dado pruebas de saber más que él y todos sus colegas del Departamento de Homicidios. La mujer estaba cautiva en algún punto

de los dieciocho mil kilómetros cuadrados de la bahía de San Francisco, tenían pocas horas para encontrarla con vida y él no sabía por dónde empezar a buscarla.

Los chicos llamaron al primer asesinato «el crimen del bate fuera de lugar», para no humillar a la víctima con una denominación más explícita. Eran cinco adolescentes y un caballero de cierta edad que se juntaban mediante sus computadoras para participar en Ripper, un juego de rol.



P.S. : A tocar ja la BCNegra. Faig una ullada al programa i, per una o altra raó, no trobo res que em convingui especialment. Definitivament, avui tinc un dia negre. Segur que demà... Deu ser Ripper una picada d'ullet a Patricia Highsmith? Tot pot ser: a vegades els escriptors dissimulen tant.



3 comentaris:

Júlia ha dit...

La magnificació i mitificació de la novel·la dita 'negra' em resulta ja una mica preocupant, la veritat,com afirmar que és l'únic gènere que fa denúncia social i d'altres coses per l'estil.

Assum ha dit...

Segur que és una picada d´ullet a la Highsmith, com Rippley els jocs de rol acostumen a ser transgressors.

Jo he llegit gairebé totes les novel.les de la Allende, m´agrada el seu realisme màgic, però quan canvia de gènere, per exemple d´aventures no he pogut ni començar-la.
Ja em diràs que tal en el gènere negre si l´acabes,jo tenia ganes de llegir-la.

miquel ha dit...

Júlia, tot el que es diu sobre la novel·la negra té veritats i mentides, però vols dir que és preocupant?

Assum, hauria de ser una picada d'ullet, però, si no ens menteix, Isabel Allende no ha llegit gaire res del gènere. Ens la creiem, no ens la creiem?
Ja veus, serà el meu primer Allende. Ja et diré, en públic o en privat :-)