l'hora de Vinyoli

No sé com està l'Any Vinyoli, quin és el seu full de ruta, i ignoro, com tothom, la repercussió que tindrà. La notícia més concreta que en tinc és a través d'un article de Sebastià Alzamora al diari “Ara” que acaba així:

Per telèfon, en Llavina m'anuncia tota mena de llepolies per a aquest 2014: publicació de poemes inèdits i dedicatòries (les dedicatòries de Joan Vinyoli eren extraordinàriament interessants), projectes musicals a partir de l'obra vinyoliana, i accions de tota mena per acostar l'obra del mestre allà on més interessa, que són les escoles i els instituts. Serà una efemèride més modesta que la d'Espriu, però no menys important. En un any convuls com el que comença, la poesia de Vinyoli serà una magnífica guia per prendre les coses com ell recomanava: "Amb paciència, moderació i bon vi, per no caure en el daltabaix".

Sí que l'any es preveu convuls, de fet ja ho és, i vagi com vagi sempre serà de bon seguir i de més bon pair acompanyat de versos. Jo, que llegeixo poca poesia i conec poquíssim i malament Joan Vinyoli, aprofitaré per posar-me una mica el dia, com ho faran, segons sembla, les escoles i els instituts; encara que el balanç d'una commemoració poètica com aquesta (o com l'Any Espriu, o qualsevol altre), no s'ha de fer tant a partir del que es diu a l'ensenyament, on costa poc d'entrar i també de deixar en l'oblit, tampoc és definitiu un balanç que compta actuacions, lectures, poemes musicats, exposicions... El balanç definitiu, que ja entenc que ha de ser difícil de fer, és aquell que té en compte quants nous lectors s'han aconseguit, quanta gent de 20, 30, 40, 50, 60... han arribat per primera vegada als poemes de Vinyoli i els han fet seus o, també, per què no, han pensat, després de llegir-ne uns quants, que la seua història amb Vinyoli no té futur. En literatura, com en tants altres camps de la cultura i de la vida, el primer és conèixer, si després arriba l'amistat o l'amor, siguin benvinguts.

Per als qui no saben per on començar o per on continuar, els recomano una edició elemental, fàcil de trobar i a un preu molt assequible: Joan Vinyoli. Poesia completa, Edicions 62, “labutxaca”; amb pròleg d'Enric Casasses i cronologia de Xavier Macià.

I per començar el meu any, un poema del tercer llibre, que porta un títol d'aquells que m'agraden tant: Les hores retrobades.

És ara que s'eleva de les cases

el fum quiet, com signe tutelar

i l'hivern es fa íntim a les brases

que la vida concentren en la llar.

Oh flames, altre temps aeris temples

del vent i de la llum, màgic decor!

Ara en silenci mortes les contemples

tornades en matèria de record.

A dins el tronc dorm ara tota vida,

mes en obscur, profund recolliment,

sota la neu es fa la primavera.

Així també l'home es recull i espera,

i alguna cosa aprèn quan és marcida

la joventut, que és íntim nodriment

"Hivern", a Les hores retrobades (1951)