5.3.14

divagacions perifèriques


Just deuen haver acabat de passar La plaga per la tele (“El Periódico” la facilitarà no sé quan per un preu assequible i va camí de convertir-se en el descobriment de l'any) mentre rellegeixo l'article de Neus Ballús. Des de la meva perspectiva de lector i d'espectador comparteixo l'interès per parlar o llegir i, sobretot, veure cinema i el seu desinterès pels models lluïts (i no tan lluïts) en el lliurament dels Oscar, però entenc que si se'ls dedica tan d'espai i comentaris deu ser perquè el públic compra aquest tipus d'informació (?) o perquè els mitjans d'aquí i d'allà tenen interès a vendre'ls; són temes que se m'escapen.

Sobre les pel·lícules guanyadores, n'he sentit ben poca cosa. Un conegudíssim crític del país lloava les virtuts de Gravity, la més premiada. No l'he vista i no crec que ho faci properament, malgrat la possible bellesa de les imatges i tants altres mèrits que deu tenir. I estic d'acord amb l'entès que no cal que un film tingui allò que entenem per un argument tradicional, ben travat, etc., per poder-la considerar una gran obra. Ara bé, sense veure-la m'atreveixo a dir que dubto que sigui una mostra de ciència-ficció, al menys segons aquesta definició, que comparteixo, de Bradbury que, com se sap, només va escriure una novel·la del gènere: En conclusió, la millor ciència-ficció l'escriuen aquells qui es troben a disgust amb la nostra societat i esclaten immediatament.

Acaba la Neus Ballús dient: I posats a demanar, un lloc on se suscités un debat real sobre la qualitat i la novetat de les pel·lícules que s'hi presenten. Això potser sí que faria que el públic es dirigís en massa cap al cinema. Perquè fins ara s'ha demostrat que els vestits i el glamur tampoc no ens ens estan salvant la taquilla.

Tinc la seguretat que aconseguir portar la gent en massa al cinema (a les sales de cinema?) és una empresa que supera la capacitat i les forces de qualsevol mortal, però, deixant aquest detall -fonamental- a banda, em fixo en dos aspectes que podrien originar debats interessants: el concepte de qualitat i el de novetat. Sobre aquest darrer se'n parla més del que caldria: la novetat no és un mèrit en si mateix, però és que, a més, l'única novetat possible es troba en les variacions, ampliacions, reduccions o presentacions del que ja existeix.

Per cert, en parlar de La plaga gairebé tothom fa referència a la perifèria, referint-se a la de Barcelona. No veig que en la pel·lícula, geogràficament, això tingui cap transcendència; una altra cosa és que hi apareguin altres tipus de perifèries. Quant al títol, se'm va acudir que ben bé es podria haver anomenat Gallecs transfer, i que se'm perdoni la gosadia de comentarista perifèric.


2 comentaris:

ASSUM ha dit...

No he vist Gravity, ni ganes de veure 12 años de esclavitut, les més premiades als Oscars. Però me n´alegro molt del premi a la pel.lícula La gran belleza ,la millor que he vist els últims anys i que sense fer gran bombo a suscitat cometaris molt interessants a diferents crinistes les últimes setmanes.

Impossible portar en mmassa a la gent al cinema, qui més qui menys ja té muntades vàries possibilitats a casa seva, contra això no es pot competir.

M´agrada el teu títol per a la pel.lícula La plaga, massa negativament metafòric pel meu gust.Gallecs transfer, et situa al lloc, cosa que jo no tenia clara mentre veia la pel.lícula, de fet la situava lluny de Barcelona, més aviat al nord de Girona.
També et situa el tema , personatges, persones reals(totes?), transferides a un lloc que no és el seu i s´han d´adaptar encara que no els agradi,
i viure el present.

miquel ha dit...

Jo no n'he vist cap de les tres, Assum, de manera que només puc parlar d'oïda i per aquest sistema de vibracions interiors que tots tenim i que algunes vegades s'equivoca.
Quant a "La plaga", la veritat és que es podria situar en molts altres llocs, i la perifèria més interessant, insisteixo en la meua percepció, no és la geogràfica sinó la dels propis personatges respecte la societat "central".