Em fixo en el text destacat al mig de
la columna: Manuel Carrasco i Formiguera: La pitjor desgràcia que
pot patir un poble és la falta d'ideal”.
Hauria de llegir l'article a poc a poc i en la seus totalitat, però no ho faig. Penso en la frase, li dono unes quantes voltes, poques. Quins ideals pot tenir un poble, una nació, en el seu conjunt? No ho sé, segurament algun objectiu necessàriament general, elemental, il·lusionant, assumible per (gairebé) tothom, només així s'entén que tot un poble, tan diversos com són individus que el formen, tingui un ideal comú.
La bondat, la bona acollida, dels ideals és que impliquen camí, i la vida, la de les persones i la dels pobles, té poc sentit si no hi ha camí per recórrer, sense que importin les incerteses o les dificultats del viatge; però, i quan ja s'ha arribat al final del camí? Potser, com sempre que s'assoleix una fita, la decepció acompanya l'eufòria immediata de la consecució. No passa res, aleshores és busca un altre objectiu, un altre ideal, i es torna a fer via.
La gràcia, però, dels ideals és que, per pròpia definició, són inassequibles, no tenen existència més que en la imaginació, són la perfecció en la seua màxima expressió, és a dir, suposen un camí sense fi, un viatge inacabable. Si no hi ha cansament, no existeix camí més satisfactori que el de l'ideal. No hi ha res més bonic que l'ideal d'un individu o d'un poble: la llibertat, la felicitat..., el que sigui. Que se sàpiga que és un impossible, no li resta mèrit, al contrari.
4 comentaris:
em va passar el mateig, em vaig quedar amb aquesta frase i no vaig llegir la resta de l'article. Amb un ideal és més que suficient, nomès que amb els ideals passa com amb les utopíes - que no deixen de ser ideeals - que les utopies o els ideals d'ahir solen ser les realitats de l'avui i el desencís del futur.
salut
Aquesta mena de frases, avui, em semblen fullaraca, la veritat, encara més quan l'ideal de gran part de la humanitat és sobreviure uns quants anys, això amb tot el respecte per la persona, ep
Un ideal i líders valents. No sé si sabem el que és tot plegat, després d'anys i panys de senyorsesteves i peix al cove.
Francesc, utopia és una paraula: no lloc. En el cas del que jo he escrit, complementaria el significat d'ideal, al menys segons l'ideal que alguns poden pensar.
Júlia, segurament a aquest desig de supervivéncia ni tan sols se li aplica la paraula ideal actualment. Ja ningú creu en impossibles.
Jo, Clidice, no ho sé. Mai he tingut ideals (o no me'n recordo) ni líders a qui seguir. Tot pot aparèixer de cop, no ho descarto.
Publica un comentari a l'entrada