Estic segur que alguns lectors del post
(apunt) anterior no han gosat deixar la llista dels pintors
localitzats a partir de les descripcions del text per una mena de
prudència deguda a diferents motius. Per si de cas, per desfer
possibles dubtes, afegeixo el fragment de la novel·la que ve a
continuació i completo i tanco el tríptic sobre Miami amb
reproduccions desordenades que potser responen a les pintures que van
provocar tanta hilaritat en les ignorants residents veïnes del
pintor que no acabava de trobar el seu estil.
—No.
¿Un ambulatorio?
—Estás
viendo dos Picassos, un Morris Louis, un Malévich, un Kandinski, un
Matisse, un Soutine, un Derain, un Delaunay, un Braque y dos Légers.
—Por primera vez a largo de ese recitado, John Smith alzó la vista
lo suficiente para mirar a Nestor a la cara —. Fíjate bien,
Nestor. Estás viendo doce de las falsificaciones más perfectas y
sutiles en las que nadie más va a poner nunca la vista encima. No te
preocupes. No son de «Nicolai». Son de un verdadero artista.
Diciendo
eso, John Smith guiñó un ojo a Nestor, con aire confiado y tranquilizador.
3 comentaris:
Sobre el tema de l'art i els seus condicionats és molt recomanable la Bola de Neu de Soldevila.
Oscar Wilde té un libre molt bo d'aforismes sobre l'art i els artistes.
He vist al Museu del Prado un senyor plorar davant un quadre de Murillo, que es aquell que pintaba marededeus de plastilina, però aixó és la precepcio, l'emoció de l'art, una cosa molt personal.
Vaig veure el Gernika al cason del Buen retiro, i no em va dir ni transmetre absolutament res.
Potse per retratar l'horror la fotografia ha superat amb escreix la pintura.
Lectura pendent, Júlia
També sense llegir, Francesc, el llibre d'O. W.
Una conversa sobre l'art en pintura i fotografia i sobre la funció, immediatesa, etc., de cada modalitat artística ( o de reflex de la societat) sempre és interessant i difícil d'arribar a conclusions comunament acceptables i acceptades.
Publica un comentari a l'entrada