monopolis i oligopolis

Just quan Google acaba de fer 16 anys, augmenten les crítiques al buscador, al monopoli virtual que desafia les caduques lleis estatals, al seu sistema de PageRank, al control subtil, i no tant, que exerceix en uns camps, en unes ramificacions, que ja no sabem quins són,. Als seu costat, altres monopolis de la informació que ho saben tot dels mortals reals,que cada cop som més virtuals malgrat que se'ns vulgui fer creure que encara tenim corporeïtat: Facebook, WhatsApp (són el mateix aquestes dues aplicacions?), Twitter, Instagram... Per altra banda, els organismes estatals, autonòmics, municipals, corporatius, supermercats..., saben de nosaltres detalls que ja hem oblidat. En alguns casos, participar de la virtualitat que amablement ens proposen comença a ser obligatori: algunes gestions ja només es poden fer amb facilitat des de la virtualitat.

No hi ha res a fer, el present és així i el futur, molt més. El que em resulta estrany és les facilitats que troben per dominar-nos, per controlar-nos, per influir-nos. Deu ser que tenim una necessitat innata d'identificar-nos, de ser reconeguts, de ser gregaris, de pensar que realitat i virtualitat són el mateix i som lliures de jugar-hi.

Jo, avui, he obert un compte nou en una de les aplicacions suara esmentades on ja tinc altres comptes. M'he triat el cognom Orwell perquè m'agrada; no cal dir que una part de la contrasenya la forma l'any... Els estudis? A Salamanca, que és la universitat més antiga de la península. I així anar fent

Amb els monopolis virtuals encara, però un dia m'enxamparan els organismes governamentals que tenen lleis contra les suplantacions de personalitat. Com si les persones fóssim una cosa rígida, anquilosada, inamovible i haguéssim de retre comptes a instàncies superiors per al nostre propi bé.