só del tot transfigurat

Pensava escriure quatre reflexions superficials sobre el nou logo del PP i la seua gavina del canvi, que si bé mai ha estat la de Txékhov ni la de Fernán Caballero, ara encara és més carronyaire, i afegir en el conjunt alguns consideracions sobre l'alcalde de Lleida -Déu, Ros, com aguantes!-, més amb pena que amb acritud, però de sobte m'he trobat amb uns versos de Timoneda que momentàniament m'han fet oblidar totes aquestes misèries. Qui es pot resistir als versos del poeta?

Só qui só, que no só io,
puix d'amor mudat me só.

Io crec cert que res no sia,
o, si só, só fantasia,
o algun home que somia
que va alcançar algun do,
puix d'amor mudat me só.

Só del tot transfigurat;
só aquell que era llibertat,
i ara d'amors cativat
me veig molt fora raó,
puix d'amor mudat me só.

Si só, puix que en lo món vixc
i a mi mateix avorrixc,
i segons que discernixc
veig la qui em dóna passió
puix d'amor mudat me só.

P.S.: Llegeixo a la columna de Monzó que la gavina, tal com sembla que ha repetit tantíssimes vegades V. Q., és un albatros. No ho recordava. Esclar que, finalment, cada cosa és el que decidim que sigui, sobretot quan és ambigua. Que la gavina del PP és carronyaire, ho sabem tots els qui no votem el PP, i alguns votants gavinaires; cap ambigüitat aquí.