15.7.15

els originals i els altres


Per a plagiar cal tenir molta lectura, molta memòria, s'ha de saber on són les coses. Perquè tingueren tota la lectura que en el seu temps era possible, els autors antics, els medievals, els renaixentistes, els de la primera modernitat, plagiaren tant. Ara tothom és original, perquè no sap res de res -ni un borrall.
Josep Pla: Notes disperses

Entre els autors injustament oblidats -ha ha ha!-, destaco avui Josep Pla, escriptor empordanès del segle passat amb escassa descendència literària per línia directa i amb múltiples bastards, molts dels quals no s'atreveixen a reclamar els seus drets per por de ser titllats de poc originals. Jo confesso que sovint he intentat plagiar Pla -compte, no confondre amb copiar!-, però sempre he estat conscient que no reunia les condicions necessàries: reeixir en el plagi d'algun escriptor vol dir plagiar també els escriptors que aquest autor ha plagiat. Ni les meus lectures, ni la meua memòria, ni altres aptituds imprescindibles, m'han permès més que intents de parvulari, cosetes, nimietats.

3 comentaris:

FRANCESC PUIGCARBÓ ha dit...

gairebé tot en literatura és plagi, o auto plagi, tambè, del que es tracte es de plagiar escrits o idées interessants, i com deia Pla tenir memòria del que s'ha plagiat, cal tenir memòria per plagiar i tambè per mentir, que no és el mateix, però gairebè.

salut

Júlia ha dit...

sí, sí, però a ell el van pillar...

miquel ha dit...

Ara hi ha poc plagi, Francesc, o més aviat un plagi eteri i entre autors contemporanis, l'enèsim romanticisme en molts casos.
La meua desmemòria no em permet gaires filigranes en cap sentit. em sap greu.

El van pillar...? Conta, conta, Júlia?